Sants-Montjuïc podria haver esdevingut un petit Hollywood europeu si no hagués esclatat la Guerra Civil? No ho sabrem mai, però el que sí que és cert és que aquest districte reunia tots els ingredients per convertir-se en un pol cinematogràfic. En un pati proper a la fàbrica del Vapor Vell, Fructuós Gelabert va rodar la primera pel·lícula de ficció d’Espanya. A la plaça de Sants, els Studio Films produïen cinema mut amb estrelles com Lola París, mentre que a Montjuïc, els estudis Orphea eren pioners a l’estat a fer pel·lícules amb so.
En paral·lel, el cinema Liceu, el Montjuïc, el Florida, el Cine Nuevo i el Cine Gayarre són només alguns espais que van marcar generacions, amb sales de barri d’estrena o reestrena. A tot això s’hi sumen iniciatives que mantenen viu el vincle entre el districte i el setè art, com el cinema a la fresca de Cotxeres-Casinet o, fins fa poc, la Marató de Cinema Fantàstic i de Terror de Sants. I potser tampoc no és casualitat que l’EMAV (Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona) s’hagi instal·lat precisament a la Bordeta. Però anem pas a pas en aquesta història, o més ben dit, frame a frame.
Un pioner del cinema
El primer gran nom que trobem és Fructuós Gelabert, pioner del cinema espanyol amb la pel·lícula Riña en un café del 1897. Nascut a la vila de Gràcia, amb només dos anys Gelabert va anar a viure a la vila de Sants. Va començar a treballar al taller d’ebenisteria del seu pare a la carretera de Sants, al costat de les antigues cotxeres del tramvia. Però va quedar captivat per la fotografia, un invent recent a l’època.
Gelabert va convertir Sants en el bressol del cinema català. El rodatge de Riña en un café es va fer en un pati, entre la fàbrica del Vapor Vell i el desaparegut Casino de Sants. El director va filmar dues pel·lícules més, imitant les obres dels Lumière: Salida de los obreros de la fàbrica de La España Industrial i Salida del público de la Iglesia parroquial de Sants. Les tres peces es van estrenar en un envelat durant la Festa Major de Sants. El 1914, Gelabert va construir a on avui hi ha la plaça de Sants uns estudis de cinema amb un sostre de vidre, els Boreal Films, que van ser un fracàs econòmic. Amb el temps l’estudi va ser enderrocat i la majoria de produccions es van perdre. Tot i això, algunes de les filmacions de Gelabert es conserven encara a la Filmoteca de Catalunya.
Studio Films i la primera estrella del cine mut català
Els Studio Films van ser un estudis de cinema mut de referència que van funcionar fins al 1924 a la plaça de Sants, i que van convertir la zona en un dels primers pols cinematogràfics de la ciutat. En aquest espai es va donar a conèixer Lola París, considerada la gran estrella del cinema mut català.
Lola París a ser l’actriu més important del cinema mut, no només de Barcelona i Catalunya sinó de tot Espanya. Entre el 1914 i el 1930 va protagonitzar gairebé 30 pel·lícules. L’artista va viure els darrers anys al carrer de Margarit, al Poble-sec, on va morir l’any 1980 en l’anonimat.
Els Orphea, primers estudis de cinema sonor
El Pavelló de la Química de l’Exposició Internacional del 1929 es va transformar en els estudis Orphea. Des d’aquest punt del parc de Montjuïc, la ciutat va esdevenir capital de cinema sonor entre 1933 i 1935. Juntament amb els Trilla, va ser l’únic espai de l’estat que permetia rodar pel·lícules amb so. Durant dècades, Montjuïc va acollir produccions de tota mena, amb títols com El café de la Marina o algunes pel·lícules de Sara Montiel.
La història dels Orphea, però, va tenir un final abrupte. El 1962 un incendi va arrasar completament els estudis, en un episodi envoltat de dubtes. Tot i que posteriorment va haver algunes iniciatives per reconstruir-los, ningú no va poder assumir-ne el cost.
El cine Nic, una joguina ideada al Poble-sec
El 1931, la família Nicolau va crear el Cine Nic, una joguina projector que es va fabricar al número 175 del carrer de Nou de la Rambla, al Poble-sec. Inspirats en les llanternes màgiques, els germans Nicolau van idear un projector de dibuixos animats en plena efervescència del cinema dels anys 30. El mecanisme consistia en una cinta de paper translúcid que avançava manualment per davant d’una bombeta i que creava la il·lusió del moviment.
Aquest invent va ser un èxit internacional, fins i tot van signar un contracte amb Disney per distribuir cintes amb alguns dels seus títols. L’espai on es produïa el Nic acull avui dia el Refugi 307 de la Guerra Civil.
Artesania cinematogràfica amb un Oscar
A la rambla de Badal, 62, hi trobem l’Estudi Grangel. Aquí s’ha creat la imatge d’algunes de les pel·lícules d’animació més importants de la història: La núvia cadàver; Shrek, Madagascar, Kung Fu Panda, El príncep d’Egipte i moltes d’altres. Estudis Grangel ha treballat per directors com Tim Burton, Steven Spielberg o Ridley Scott.
Aquest estudi de disseny va ser un dels tres que van col·laborar amb Guillermo del Toro en la creació dels personatges i l’animació amb stop-motion, de Pinotxo, que va rebre un Oscar a millor animació.
