Santiago Auserón presenta el llibre ‘El ritmo perdido’

'El ritmo perdido. Sobre el influjo negro en la canción española'. Així es titula un llibre que Juan Perro va començar a escriure com una reflexió personal sobre la influència de la música negra en la seva trajectòria vital i professional. Però va acabar sent també un llibre d'investigació, que connecta amb el treball més erudit d'un musicòleg. SANTIAGO AUSERÓN, músic i cantant "He recordado con placer la lectura de Lévi-Strauss de 'Tristes trópicos'. El investigador que no sólo hace un texto erudito, sinó que cuenta una parte de su trayecto vital." Amb Radio Futura va rebre la influència de l'arrel negra a través del rock anglosaxó, i amb el pas a Juan Perro va descobrir la música caribenya cantada en castellà, també amb un origen clarament africà. Però la gran trovalla, la que exposa al llibre a tall de tesi, és que la presència de negritud ja existia abans del contacte amb les colònies d'ultramar. Concretament al segle XVI a l'Andalusia més occidental, en el món de les germanies, els baixos fons de l'època. SANTIAGO AUSERÓN, músic i cantant "En esos ambientes de germanía, proliferaron modas, de bailes negros, que eran reconocidos como tales, y que duraron siglos en España. Y algunos de ellos causaron furor. Bailes como la zarabanda, la chacona, el zarambeque." Santiago Auserón vol que el llibre esperoni investigadors més rigurosos de l'àmbit acadèmic a aprofondir en el tema. Com a il·lustració pràctica, va acabar la presentació interpretant quatre composicions pròpies, fruit de contaminacions musicals diverses.