Amb l’exposició “L’assalt de la il·lusió”, el centre d’art Santa Mònica proposa un recorregut a través de l’art per les imatges que han construït el desig i el sentit de realitat en el nostre imaginari. Ho fa amb una vintena de projectes d’artistes locals i internacionals ens endinsen en els mecanismes utilitzats per generar imatges i en el món d’il·lusions, enganys i poder que les envolten. La mostra es podrà veure fins al 27 de setembre.
La construcció de la realitat
Pel director del Santa Mònica i comissari de l’exposició, Enric Puig Punyet, la relació entre la realitat i la imatge sempre ha estat problemàtica, però “avui més que mai”. Per això ens convida a fer-nos la pregunta de com són els mecanismes que fan que, “amb l’efecte de fascinació” que ens produeixen les imatges, acabem “desitjant allò que ens han configurat” i també el mateix “sentit de realitat”.
I són les peces d’art que, en una mena de joc de miralls, ens deixen entrar dins la maquinària, ens revelen els mecanismes que es fan servir per construir les imatges i, així, ens permeten “entendre els elements ideològics o polítics que hi ha al darrere”.
Reapropiar-se de la il·lusió
La peça de Chico Amaral es divideix en dues seccions. En una, les marionetes dansen dins els teatrins davant els ulls dels espectadors. El que no poden saber fins que no pugen al pis de dalt és que són altres espectadors els qui accionen les manetes a l’atzar. D’aquesta manera flueix d’una banda a l’altra amb una mena de joc naïf, comenta l’artista arrelat a Barcelona.
En conjunt, l’exposició posa en dubte la manipulació constant de la imatge a través dels mitjans des de formes artístiques no hegemòniques. Tot plegat està distribuït en un recorregut escenogràfic dinàmic que, literalment, fa entrar i sortir l’espectador de les entranyes de les imatges.
Les obres d’art com un llindar
Les obres que es poden veure a l’exposició del Santa Mònica, entre les quals destaquen les bombolles que esclaten a intervals regulars d’A. A. Murakami, funcionen com a llindars que, en travessar-los, ens permeten emancipar-nos, mitjançant l’art, del control que els poders exerceixen sobre les imatges.
El negre més negre d’Anish Kapoor
Les obres que es reuneixen a la mostra proposen reptes als espectadors. Una és la que ha fet expressament per a l’exposició l’artista britànic nascut a Bombai Anish Kapoor, que hi participa amb la primera peça que es mostra a l’estat espanyol, Vantaback.
Aquesta pintura és el negre més negre que existeix i, tot i que és una cavitat, apareix com una superfície plana.
