El còmic ha estat un gènere artístic concebut, històricament, com un tipus de lectura amable, amb el dibuix com a principal protagonista i amb històries poc profundes. Des de la seva globalització arreu del món, aquestes obres estructurades en vinyetes han evolucionat de manera important i han abraçat històries de tota mena. La il·lustradora Sandra Uve, porta al betevé directe un recull de còmics que il·lustren històries autobiogràfiques de diverses autores.
“L’autobiografia és un procés de neteja”
Uve presenta l’autobiografia com “un molt bon exercici per a la nostra salut psíquica”. “Ens ajuda a treure, a exposar, a tramitar i a analitzar el que ha passat”, afegeix la il·lustradora. El recull d’obres que presenta són autobiografies, d’autores que expliquen la seva història utilitzant el còmic com a eina comunicativa. En les cinc obres que Uve recomana, l’autobiografia serveix a l’autora per “compartir un seguit de sentiments i de situacions que pot apel·lar i identificar amb molts dels seus lectors”. “És un procés de neteja”, afegeix.
La reinvenció del gènere
“Abans, el manga es dividia en històries o bé romàntiques o bé amb la violència com a principal protagonista. Ara acull molts més relats”, diu Uve abans d’introduir una de les seves cinc recomanacions. Es tracta d’Una mujer de espaldas, la història autobiogràfica de l’autora Yamada Murasaki. Un manga que ens exposa la quotidianitat de l’escriptora i la violència masclista que pateix com a dona i com a mare.
Seguidament, en el recull d’obres hi trobem Todo mal, de Moa Romanova, que il·lustra el seu pas per un període de depressió i com elements addictius com les drogues o les xarxes socials van empitjorar el seu estat. Una altra història de superació és la que proposa Ginette Kolinka amb el seu Adeu, Birkenau, en què descriu el tràgic període que va haver de passar en un camp de concentració durant l’holocaust. Completant el recull, la il·lustradora destaca l’Aiguagim, de la barcelonina Marina Sáez, i Vanguardia es una mujer, de Clara de Frutos.
