La Sala Flyhard, al carrer d’Alpens, al barri de la Bordeta, està enguany de celebració. Tot i les seves reduïdes dimensions (42 butaques, escenari de 12 m²) ha estat capaç de sobreviure durant una dècada i mitja produint 58 espectacles. Però el seu compromís amb la dramatúrgia contemporània emergent escrita en català ha donat els seus fruits. La clau: produir pensant en el recorregut de les produccions, més enllà de la sala.
“Una sala de 42 localitats, per taquilla, és deficitària. El que hem fet és que les produccions exhibides poguessin sortir de gira”, explica Sergio Matamala, codirector de la sala amb Clara Cols. De fet, alguns espectacles han tingut una segona vida al cinema, cas de El rei borni (Marc Crehuet, 2016) i Litus (Dani de la Orden, 2019), o a la televisió, com Smiley, convertida en sèrie a Netflix.
Nova producció i cartell commemoratiu
Una sala de proximitat nascuda el 2011 que tiren endavant, a més de Sergio Matamala i Clara Cols, Elisenda Riera, Xavi Gardés, Fernando Portillo, Josep Maria Milla i Eladi Bonastre. Tot i que inicialment els seus fundadors, Matamala i Cols, van pensar en estrenar espectacles propis han acabat exercint sobretot de productors. “Al principi hi ha la lluita de dir: ‘jo el que vull és actuar’. Però t’adones que és molt bonic fer realitat projectes i idees d’altres creadors a partir de la teva estructura”, confessa Matamala.
La Flyhard celebra 15 anys amb una nova producció que girarà al voltant de dos temes d’actualitat: la gentrificació i la crisi de parella. Es tracta de El grill, de Serapi Soler i Dani Amor, que s’estrenarà el proper 5 de març. A més, el dissenyador de la casa ha ideat un cartell commmemoratiu que inclou icones escenogràfiques de molts dels espectacles produïts al llarg dels 15 anys.
A banda de les produccions pròpies la sala ha exhibit també espectacles de companyies convidades, com El lloc, de Jorge-Yamam Serrano; Ricard de tercer, de Gerard Guix; La trinxera, d’Ivet Zamora i Pablo Macho i Karaoke, d’alumnes de l’ESCAC.
