Els responsables de l’Apolo han presentat aquest dimecres els actes de celebració de l’aniversari. S’han programat més d’una vintena d’activitats que s’aniran coneixent a mesura que avanci l’any. L’eslògan de la campanya és “Tot canvia. Res canvia”. Eva Espinet és la historiadora que ha escrit el llibre ’75 anys sense parar de ballar’. Es tracta d’una narració il·lustrada amb els anys de vida de la sala. S’han rescatat imatges històriques, cartells i auques. Hi ha més de 80 entrevistes que s’han fet per documentar el relat d’aquest espai.
Exposicions, xerrades i debats
L’espai de creació de l’Apolo acollirà quatre exposicions, tres de fotogràfiques i una de cartellisme. La primera serà “Apolo, l’atracció del Paral·lel”. Es tracta de recórrer la història de l’espai a través de cartells, programes de mà, fotografies i documentació que explica com ha estat aquesta sala. La segona, “Cartellisme a l’Apolo” relata l’estètica de tots els cartells que ha creat el local de moda al llarg dels anys.
I, per últim, la mostra “L’Escenari”, en què es recullen les instantànies dels millors fotògrafs que han captat els grans moments dels concerts. “75 anys cremant la pista” és l’exposició del públic. En aquesta es capturen els pentinats, el vestuari que ha esdevingut tendència i que ha eclipsat la càmera d’alguns fotògrafs, i les modes que han sorgit gràcies a les persones que han freqüentat el local. A la sala s’han programat xerrades, debats, tallers i taules rodones. Es parlarà de la llibertat d’expressió a la música, el culte al ball, la música indie als mitjans i la música electrònica que s’ha fet popular.
L’Apolo, a les Festes de la Mercè
La mítica sala tindrà un espai propi a l’espectacle del BAM. Seran concerts programats en una única jornada en què els veïns, ciutadans i amants de l’Apolo podran retrobar-se amb la música més característica de la sala. També tindrà presència a la Festa Major del Poble-Sec amb concerts a l’aire lliure que marcaran aquest aniversari.
En aquesta commemoració, els organitzadors també han encarregat un documental. El realitzador Marc Crehuet n’és l’encarregat. El títol és ‘La Joventut balla’ que té previst estrenar-se la tardor d’aquest any.
Una sala que ha estat de tot
Va néixer l’any 1935 com un parc d’atraccions pintoresc (l’Autopark), però no va ser fins al 1943 que es va convertir en una sala de ball que no ha parat fins avui. La Barcelona de la postguerra té uns protagonistes indiscutibles, que són els oficials de la marina dels Estats Units, que acudien sempre que visitaven la ciutat al Baile Apolo. Una de les anècdotes que han explicat des de l’organització és que s’ha trobat el certificat d’un permís per tancar-los la sala dos dies per fer una festa privada. L’Apolo també va veure passar artistes reconegudes dels teatres del Paral·lel, com La Maña o Merche Mar. Fins i tot l’espai va arribar a tenir un club esportiu de patinatge entre els anys 1952-1957, i també s’hi feien partits de bàsquet.
Va ser als anys 80, quan la sala de ball comença a conviure amb l’arribada de discjòqueis reconeguts que van dur Albert Salmeron i Alberto Guijarro, director de la Sala Apolo, en aquest local. Aviat es va convertir en el Nitsa Club, també la sala va plantar la primera llavor del Sónar i del Festival Primavera Sound. Arribat l’any 2000 es va convertir en el bressol de la música electrònica i en una famosa sala de concerts de la ciutat. Pel local hi han passat artistes com Colplay, Laurent Garnier, The Wailers, The National, Amaral o Love of Lesbian, entre d’altres. Des dels seus inicis, la Sala Apolo ha fet més de 7.700 concerts i s’han vist en directe més d’11.000 grups. Hi ha hagut un total de més de 5.500 actuacions de discjòqueis, a banda dels residents.
Gran concert per tancar els 75 anys
Pel proper mes de desembre s’ha programat un concert especial per tancar la celebració del 75è aniversari. Des de l’organització han anunciat que es tracta d’un grup internacional de gran renom, tot i que no n’ha transcendit el nom.
