L’Eixample que avui coneixem ho és, en gran mesura, gràcies a Enric Sagnier Villavechia (Barcelona, 1858-1931), l’arquitecte català més prolífic de la fi del segle XIX i principis del XX i també un dels millors per la seva qualitat. Va treballar en el període comprès entre les exposicions universals de Barcelona del 1888 i el 1929 i durant els seus gairebé 50 anys de carrera professional va projectar 500 edificacions. Només a Barcelona més 300, la majoria a l’Eixample.
Té edificis monumentals com la Duana (al passeig de Josep Carner), el Palau de Justícia (que va projectar juntament a Josep Domènech i Estepà) o el temple expiatori del Sagrat Cor, al Tibidabo. També va ser l’autor de desenes de cases unifamiliars, com El Pinar (a la falda del Tibidabo) o la Casa Muñoz Ramonet (que Sagnier va fer per a l’empresari tèxtil i segon marquès d’Alella Ferran Fabra i Puig). L’arquitecte, té nou edificacions a passeig de Gràcia, 11 a la Diagonal i set a rambla de Catalunya.
L’arquitecte de l’alta burgesia
Entre els molts edificis plurifamiliars que Sagnier va fer a l’Eixample a clients de l’alta burgesia, hi ha la casa Garriga Nogués (Diputació, 250), actual seu del Museu Prohibit; la casa Pasqual i Pons (passeig de Gràcia, 2-4) i la Casa Lluís Eduard Pellerín (1912-1915), a la cantonada de Diagonal amb Balmes, que va ser nominada al concurs municipal d’arquitectura per la seva façana i perquè va incorporar-hi ascensor, calefacció i aigua corrent.
El més guardonat
El seu va ser un estil eclèctic, que no es va encasellar en un sol corrent arquitectònic, amb influències medievals, romàniques i gòtiques, però també clàssiques i modernistes. Sempre practicant d’una arquitectura sòbria. I segurament per no encaixar precisament en cap etiqueta, no ha estat tan popular com altres arquitectes coetanis ni la seva obra és tan coneguda. Amb tot, Sagnier té 59 edificis al catàleg de patrimoni arquitectònic de la ciutat i va ser l’arquitecte que més vegades va rebre el premi que l’Ajuntament de Barcelona concedia anualment als millors edificis (el va recollir en cinc ocasions) i establiments (en dues).
Edificis desapareguts
Malauradament, no tota l’obra d’Enric Sagnier s’ha pogut conservar. Només a Barcelona han desaparegut una vuitantena d’edificis, entre els quals hi ha el popular Hotel Colon, a plaça de Catalunya, o el Club Marítim (1912), a tocar de la torre de Sant Jaume del Port de Barcelona. Un projecte modernista que tenia una mica de casino, una mica de vaixell i una mica de far, que alguns anomenaven “la bombonera” o “l’ampolla de Calisay”. El 1957, amb motiu d’unes obres d’ampliació del port de Barcelona, es va remodelar el moll i es va enderrocar l’edifici.
