El pessebre de la plaça de Sant Jaume s’ha convertir en un clàssic del Nadal a Barcelona, per això aprofitant la celebració dels 30 anys de betevé hem recuperat de l’arxiu audiovisual les imatges de tres dècades de pessebres instal·lats a la plaça més institucional de la ciutat. A través de la videoteca hem pogut comprovar com a la dècada dels 90 l’escola de jardineria de l’Institut Rubió i Tudurí va ser l’encarregada d’instal·lar els pessebres de la plaça de Sant Jaume.
El costum de representar les escenes amb el naixement de Jesús per Nadal a través de personatges vius o de figures plàstiques, és una tradició molt arrelada a Catalunya, que manté una figura pròpia des del segle XVI, el caganer, que s’incorpora als pessebres a principis del segle XVIII.
Butà, robatoris, innovació… polèmica !
I a la tradició pessebrística, també s’ha instaurat el debat al voltant de la proposta de cada any: pessebre tradicional, pessebre modern, pessebre artístic, conceptual. Una evolució històrica que com acostuma a passar amb les tradicions, no s’escapa de l’intent d’innovació o d’avantguarda, que sovint es percep com un perill per a la cultura hegemònica tradicional. Per això les diferents interpretacions del pessebre ha generat, al llarg dels anys, força controvèrsia entre la població.
El primer punt d’inflexió per a la polèmica va ser el pessebre de l’escola de disseny Massana l’any 2004. Les figures tradicionals es van substituir per barcelonins anònims. Així, per exemple en lloc de llenyataire hi havia un repartidor de bombones de gas butà. L’any 2008 van robar la figura del nen Jesús uns dies abans de Nadal, però ràpidament la van substituir per una rèplica, això sí fixada amb cadenes al bressol.
I per acabar, trobem en la llista dels més polèmics tres propostes molt oposades: en primer lloc el pessebre més senzill i casolà que es recorda (2010); el pessebre més arriscat que s’ha fet fins ara, amb homenatge a la Barcelona surrealista dels anys 50 i en tercer lloc el minimalisme de figures retallades en planxes blanques (2016), eren al capdamunt de pals en què hi havia escrits valors que s’associen al Nadal (2017).
