El dibuixant de còmic Rubén Pellejero (Badalona, 1952) ha parlat al betevé directe de la represa de la saga Corto Maltès per part seva i del guionista Juan Díaz Canales. Un repte i un plaer que va néixer d’una trobada informal entre Díaz Canales i Patrizia Zanotti, actual propietària dels drets de l’obra d’Hugo Pratt.
El 2015 va aparèixer la primera entrega signada per Canales i Pellejero (Sota el sol de mitjanit, Norma Editorial) i a finals del 2024 s’ha editat la cinquena: La línia de la vida.
“La meva aportació ha estat donar més importància al color”
“Hereus de la mateixa escola”
Explica Pellejero que hi havia moltes expectatives per part del lector, però que no es tractava de fer una còpia de l’obra de Pratt. “Barregem conceptes d’Hugo Pratt amb els nostres. El color era un àmbit que podia anar a més. Ell era un gran aquarel·lista, però no havia treballat gairebé mai el color en les seves vinyetes. La meva aportació ha estat donar més importància al color“. Tanmateix assegura que “el meu dibuix es fon d’una manera natural amb el d’Hugo Pratt, perquè tots dos som hereus de la mateixa escola”.
Hugo Pratt, innovador del còmic d’aventures
Per Pellejero, Hugo Pratt va tenir un paper innovador en el còmic. “Va dur la historieta d’aventures cap a un camí més literari, per a adults, incloent-hi també elements de política”. En aquest sentit ha parlat de l’elecció de situar La línia de la vida en plena Guerra dels Cristeros mexicana (1926-1929), un episodi poc conegut a casa nostra. Una guerra civil que va enfrontar el govern amb milícies populars de catòlics que es resistien al control del culte que proposava l’anomenada Ley Calles.
Actualment Pellejero i Canales ja preparen un nou àlbum, del qual no ha precisat detalls. Tanmateix, si que ha afirmat que en els dos darrers àlbums, Nocturn berlinès i La línia de la vida, “hem marcat una línia, que és la de presentar un Corto Maltès que ha madurat. I això ens du per un camí diferent”.
