Escolta aquesta notícia

L’artista Rubén Antón ens mostra al betevé directe una part de la col·lecció personal de publicacions sobre els transvestisme, que qualifica de “joies en format llibre”. La historiadora explica que són publicacions “que retraten amb unes imatges fantàstiques” els últims 50 anys del transvestisme a Barcelona, a Espanya i a escala internacional.

L’artista precisa que el transvestisme estava prohibit a Espanya durant el franquisme i “hi havia moltes fotografies que no es publicaven”. Va ser amb la fi de la dictadura “que es va començar a publicar l’arxiu d’imatges més antic sobre transvestisme amb l’aparició de revistes com Lib o Party“, afirma Antón.

El primers llibres del 1978

Comencem el repàs amb El libro de los travestis, editat l’any 1978 i que és un recopilatori de fotografies i articles sobre el transvestisme publicats a la revista eròtica Lib. Un altre llibre del mateix any és Travestis, de l’Editorial Bruguera, amb el qual “la família masclista i el seu revers, el transvestisme, són estudiats a la llum del que ha vingut a dir-se el tercer sexe”, descriu Rubén Antón, que menciona un fragment del llibre.

Llibres del tot el món

Rubén Antón destaca especialment el llibre Die schönen de nacht. Showstar & Travestie, del fotògraf alemany Walter Vogel i publicat l’any 1994. L’historiador considera que són “fotografies increïbles i molt glamuroses” realitzades entre els anys 60 i 90 del segle passat a diferents cabarets d’Europa. “Els artistes transvestits del continent, especialment de França i Alemanya, es movien constantment per aquests locals nocturns”, detalla Antón.

Ja en el segle XXI, Antón remarca el llibre Transsexual express. A classic for the third millennium, una publicació que resumeix l’exposició col·lectiva del mateix títol que es va exhibir al Centre d’Art Santa Mónica l’any 2001. Els dos llibres Casa Susanna (2005) i El libro rosa: archivo memoria trans argentina (2020) recullen la història del col·lectiu de persones transvestides a Nova York als anys 50 i a l’Argentina més contemporània, respectivament.

Comparteix a: