Ja ho tenen tot a punt. Després d’assajar gairebé cada diumenge d’aquest any, a l’Asociación Cultural Señorial Barcelona compten els minuts que els falten per participar en la gran rua de Carnaval del barri de Sants. Des d’aquesta entitat cultural, que enguany celebrarà 11 anys, una seixantena d’integrants de diverses edats desfilaran al ritme de la Kullawada.
Dansa de les filadores
La Kullawada és una dansa tradicional boliviana d’origen aimara. Es vincula a l’actitud de ballar i teixir alhora aprofitant la llana de llames, vicunyes o ovelles, una tasca practicada tant pels homes com per les dones teixidores. Per Roxana Fernández, que participarà en la rua, “la música de la Kullawada és molt alegre. Té uns moments de pausa, però et contagia el ritme i no pots parar d’aixecar els peus de terra i seguir ballant”.
Es balla en tres files i seguint les ordres i els canvis de moviments que marca un guia, el Waphuro. És el líder del ball i marca els passos a la resta amb una gran filosa que porta a la mà. La resta del grup també en porten una a la mà dreta, que els ajuda a marcar el ritme durant tota la dansa.
Vestimenta acolorida
Explica Jacquelyn Ortega, una altra membre de l’associació, que la vestimenta d’aquesta dansa és “amb moltes perles, molt brillant i de colors ben vius“, principalment els colors de la bandera del país: vermell, groc i verd. Les “cholitas” vesteixen la “pollera” (faldilla) i a sobre les espatlles una “mantilla“. Del mateix color que la “pollera”, unes avarques als peus i al cap un barret que pesa del qual pengen perles. Els homes llueixen una faixa plena de monedes antigues, tantes com riquesa posseeix cada afilador, segons la tradició, i una armilla grossa també carregada de perles de colors.
Molt més que una rua
La Roxana diu que mostrar tal com és la seva tradició els agrada. “No volem trencar el nostre patró perquè perdríem la nostra identitat. Potser sí que ens agradaria participar en la rua disfressats d’alguna altra cosa, però això no ens val. Volem que la gent conegui la cultura de Bolívia“. A part de compartir la passió per la seva tradició, la Roxana confessa que trobar-se entre els membres de l’associació amb l’excusa d’assajar o actuar els “omple el cor d’emoció i ens sentim feliços, en família. O sigui, formem part d’una família que no teniem aquí, tots ells són com un refugi”.
[vc_section][vc_row][vc_column][vc_text_separator title=”l’altra mirada: Carnestoltes” color=”black”][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_row_inner][vc_column_inner width=”1/3″][card btv_post_id=”574336″ btv_term_id=””][/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1/3″][card btv_post_id=”572579″ btv_term_id=””][/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1/3″][card btv_post_id=”573475″ btv_term_id=””][/vc_column_inner][/vc_row_inner][/vc_column][/vc_row][/vc_section][vc_row][vc_column][vc_separator color=”black”][/vc_column][/vc_row]