Afegeix betevé com a font preferidaLa valenciana Rosario Peiró ha assumit aquest divendres la direcció del Museu Picasso, acompanyada del regidor de Cultura i Indústries Creatives, Xavier Marcé. En la presentació, Peiró ha dit que vol acostar el museu als ciutadans. També es proposa renovar la col·lecció i oferir noves perspectives centrades en l’obra de Picasso, sobretot en l’època posterior a la II Guerra Mundial i la seva influència en l’art de l’Amèrica Llatina.
Recuperar el sentit de pertinença del museu
Rosario Peiró ha confessat que assumeix la direcció del museu com “un projecte molt il·lusionant però que també suposa reptes importants”. El més destacat, ha assenyalat, és “retornar el museu a la ciutadania” i “recuperar el sentit de pertinença a la societat que el museu va tenir”. Alhora, ha posat l’accent en el paper de la societat barcelonina, que va treballar de valent per fer-lo realitat el 1963, en el context del franquisme.
Renovar i ampliar la col·lecció
La col·lecció, ha dit Peiró “és el cor del museu“. La nova directora assegura que aquesta columna vertebral de la institució no pot ser “ni silent, ni estàtica” i “ha de respondre al seu temps”, per això vol augmentar les adquisicions, els dipòsits i les donacions. També ha ressaltat la importància de la producció gràfica de l’autor i ha avançat que ja té una llista feta.
“Hem d’activar les adquisicions, els depòsits i les donacions”
El seu propòsit és presentar-la completament renovada el 2030-2031. La nova directora també ha destacat la bona disposició de la família per assolir aquest objectiu.
Llegir Picasso des del present
Peiró ha afirmat que “Picasso va ser l’artista més important del segle XX” i cal abraçar-ne tant la seva genialitat com les seves contradiccions. Ha destacat el paper de l’artista en “tots els debats artístics del moment”, al llarg de bona part del segle XX.
I vol impulsar la investigació de les aportacions i l’impacte que té en l’art actual, en col·laboració amb universitats, centres de recerca i museus internacionals.
Peiró vol aportar una mirada “posant l’obra al centre” i traçar la influència que va tenir cronològicament i geogràficament. La seva intenció és “desplaçar el focus d’interès a després de la II Guerra Mundial“, una època que el connecta amb el present i l’aproxima a l’època de gestació del museu de Barcelona.
Peiró es proposa resseguir la seva influència en un espai geogràfic que no s’ha estudiat fins ara, l’Amèrica Llatina, a partir d’un fet concret: la presentació del Guernica a la segona Biennal de São Pablo, l’any 53.
“Cal connectar Picasso amb el present”
En aquest gir que proposa Peiró hi té a veure la intensa relació amb països com Guatemala o l’Uruguai de l’amic i secretari de Picasso, Jaume Sabartés, ja que hi va viure tres dècades. Ha posat els exemples d’artistes com Carlos Mérida, un dels noms més importants en la modernitat llatinoamericana, o Carlos Valenti.
També proposa estudiar Picasso sota conceptes com el gènere, a través, en aquest cas, d’artistes dones.
La nova programació començarà el 2028.
