Aquest dilluns a la nit Rosalía enceta els quatre concerts de la gira Lux que fa a Barcelona els dies 13, 15, 17 i 18 d’abril al Palau Sant Jordi, i que han generat polèmica per vetar l’entrada als fotoperiodistes. La de Sant Esteve Sesrovires omplirà quatre vegades el recinte, convertida en un fenomen internacional. Analitzem la trajectòria de l’artista i les claus del seu èxit planetari amb Magda Polo Pujadas, catedràtica de música de la Universitat de Barcelona.
Talent i màrqueting, la clau de l’èxit
“Rosalía es pot considerar un fenomen internacional” perquè, segons explica Magda Polo Pujadas, ha sabut combinar molt bé el seu talent i, per tant, aquesta capacitat innata respecte a la música, però també l’esforç, amb una disciplina constant i molta formació de música i de producció.
Tot i això, el control del màrqueting ha estat una de les claus de l’èxit. “Té un producte perfectament acabat i ha creat una marca personal”, assegura l’experta. A més, explica la catedràtica, sap vendre’s i com arribar al públic, amb una imatge en què l’estètica és primordial.
Mescla de tradició i modernitat
Un altre aspecte clau de l’èxit de Rosalía, segons Magda Polo, és que “ha sabut combinar perfectament la tradició flamenca amb la música urbana, el trap, la bachata, el reggaeton, trencant esquemes i, per tant, creant tendència”.
A l’últim àlbum, “Lux”, ha fet un pas endavant: hi ha afegit la tradició clàssica. “El fet de recórrer a l’orquestració clàssica implica que hi ha un gran domini del llenguatge musical i de la composició musical”, explica la catedràtica.
Invocar el poder femení
Una altra de les claus de l’èxit de Rosalía, subratlla l’experta, és el fet d’invocar el poder femení amb les seves cançons. Tot i no considerar-se feminista públicament, la forma de parlar de dones santes o místiques “atrau el públic actual”, explica Polo.
A més, les lletres també interessen, ja que l’artista explica vivències personals: “Ens explica històries, hi ha storytellings emocionals i això de seguida lliga no només a les fans sinó també a les persones que estan molt vinculades a les xarxes socials”, exemplifica la catedràtica.

Col·laboracions: des de C. Tangana fins a Björk
A tot això s’hi ha sumat l’impuls de les col·laboracions amb artistes de rellevància. “Cantants igualment consolidats que tenen un llenguatge propi, un estil propi i que també li han facilitat el fet d’arribar a aquest èxit”, indica la catedràtica. Des d’una de les primeres, amb C. Tangana Antes de morirme, passant per The Weeknd, J. Balvin, Bad Bunny, Billy Elish, Tokisha o recentment amb Björk a l’últim èxit, Berghain.
Barcelona, ciutat trampolí
Rosalía fa parada a la ciutat que la va fer créixer musicalment: es va formar al Taller de Músics en harmonia, llenguatge musical, guitarra i jazz, i després a l’ESMUC, “on va tenir professors de flamenc com Chiqui de la Línea, que li va donar uns recursos musicals que ha sabut utilitzar molt bé”, apunta Polo. Una “formació impecable” que l’ha duta a aconseguir “una qualitat inqüestionable”.

Tot plegat, en una ciutat bressol de multiculturalitat, molt oberta sempre a les propostes culturals noves: “Barcelona sempre ha tingut un batec molt important creativament parlant, que sempre arrisca”, reflexiona la catedràtica. “Això facilita el fet que puguis adquirir també una formació d’alt nivell, i no només una formació, sinó que puguis tenir experiències en escenaris diferents que et vagin consolidant aquest aspecte professional”, diu Polo.
I, si bé és cert que va començar a actuar en escenaris petits de la ciutat com l’Heliogàbal o Tablao Flamenco, ha tingut una evolució molt considerable a la ciutat, fins a arribar a grans festivals com el Primavera Sound i altres d’internacionals, com el Coachella o Lollapalooza.
La trajectòria de Rosalía
Al programa bàsics hem analitzat la trajectòria de Rosalía des dels inicis fins a l’actualitat. Hem vist com el 2017 va col·laborar amb betevé quan encara era una artista emergent. També hem comentat el seu nou projecte, “Lux”, amb un estil més experimental i arriscat. Hem destacat la cançó Berghain, amb influències electròniques i orquestrals.