Què presenteu?

Un espectacle de cançó d’autor però amb l’acompanyament de la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona. El repertori està estructurat en tres terços: cançons meves d’altres discos arranjades per a l’ocasió, material inèdit, i un terç de versions de grans cançons de la tradició europea versionades per a cobla.

Què és, ben bé, una cobla?

Una cobla és una formació musical completa que inclou tots els registres i totes les possibilitats musicals i això la converteix en una espècie de big band. Sí que es podria dir que és com una big band mediterrània, nostra. I a vegades sí que faig el símil que si Frank Sinatra es va acompanyar d’una big band, que era la formació musical que tenia a mà. Doncs jo, en aquest cas, m’acompanyo d’una cobla que és la formació musical completa i portàtil que tinc més a prop.

Cap on vas?

Ara és important aquest espectacle, aquest disc, aquest projecte que tenim en comú… i en el futur ja ho veurem. Suposo que coneixent-me, que després de fer una cosa sóc de buscar l’extrem oposat sempre dins del que faig, que tampoc no…Doncs suposo que em vindrà de gust de fer alguna cosa sol o en un grup molt petit, no? Perquè després de treballar tanta gent amb una cosa tan gran i tan potent, doncs sempre trobes a faltar aquella intimitat de… i llavors vaig d’una punta a l’altra i així anem trampejant.

Quin és l’aprenentatge d’aquesta temporada amb la Cobla Sant Jordi?

El que hem vist és que, si bé sabíem que hi hauria molta feina, i hi ha hagut molta feina, ens pensàvem que, d’entrada, podria ser difícil. I, en canvi, difícil no ho ha estat. La feina d’en Xavier Guitó, que és l’arranjador, que és el que ha estat entre el cantautor i els músics de la cobla, que diguéssim, que ha fet una feina molt important, amb el Ramon Sendra, el tècnic de so. Sí que hem treballat molt, hi ha hagut molta feina, però ha resultat ser tot molt natural i molt fàcil i molt còmode. I, la veritat, no sé massa què n’he pogut aprendre d’aquesta experiència perquè jo, el que sé, és que cada vegada que assagem o que toquem és una festa. I m’ho passo tant bé que ja no sé que n’he après de tot això.

Qui és Francesc Pujols?

En Francesc Pujols era un personatge totalment oblidat que, en canvi, va ser molt important a la seva època. Va tenir molta repercussió i va ser molt influent en gent com Pla, Sagarra o el mateix Dalí, i havia quedat com molt oblidat. I en Pujols té un sentit de l’humor molt nostrat i una ironia que… O sigui, és un gran escriptor, però de grans escriptors n’hi ha molts. El seu fet diferencial, per mi, tot i que hi ha molts pujolians que diuen que ens quedem sempre amb l’anècdota, és el sentit de l’humor. Pujols és una persona que la seva obra, el fet de ser català, totes les nostres contradiccions, de país, de caràcter… les converteix en una cosa… que fa riure. Llavors, sense defugir la pròpia catalanitat, sense deixar d’estimar la nostra manera de ser i la nostra història i la nostra voluntat de futur, doncs es fot de nosaltres d’una manera que és saníssima, i que és molt divertida i que fa molta falta. I, a més a més, ho fa… Durant anys també hi ha hagut molt aquest humor del ha ha, hi hi, que és un humor per defugir les coses, per oblidar-se del món. Una mica anestèsic. I en canvi l’humor de Pujols no és gens anestèsic. És un humor que et fa venir ganes d’investigar, de saber… però sense que la realitat sigui una llosa que et cau al cap i que les coses pesin excessivament. I crec que això és saníssim. Per continuar aprenent i seguir fent coses i seguir creant.

I per què l’havien esborrat?

Bé, era vist una mica com un pallasso. És clar, també, una de les seves bromes més sonades és formular la religió científica catalana amb la qual els catalans dominarem el món. Eren tota una serie de coses que…si bé a principis de segle feien gràcia, la Guerra Civil això ho va estroncar del tot. I en la postguerra i en el franquisme… la gent no estava per això. I el seu humor tan balsàmic… no podia contra tot allò, no? I llavors va acabar no? I molta gent el prenien com un boig. I…a més, durant anys, s’ha tendit a recordar les coses més serioses i això que tenia un punt d’humor doncs no ha interessat.

Hi ha moltes coses de Pujols que queden en el seu temps, que ara no fan gràcia, però hi ha una part universal de Pujols que supera els temps i que es manté, que és fantàstica. Per això és gran Pujols, Pujols és gran perquè llegit avui en dia encara té interès i encara reflecteix la realitat d’alguna manera.

Quina és la funció de l’artista a la societat?

Jo crec que els artistes tenim moltes funcions, una de les quals, gens menyspreable, és l’entreteniment, perquè això també és molt important. L’altra és donar la veu d’alarma, en determinats moments, o posar el punt de mira en llocs que considerem que tots hi hauríem de mirar. I una altra, que és la que potser a mi m’interessa més és la d’intentar reflectir la realitat i alhora crear-ne una de nova.

Fer com una realitat paral·lela amb la nostra obra, que reflecteixi la veritable que reflecteixi el que hem estat, el que som i el que volem ser. Els somnis i la realitat. I d’alguna manera, que ens marquin un camí. Jo ho faig amb la voluntat que me’l marqui a mi mateix, no de marcar-lo en els altres.

Què explica la cançó ‘El dolor de la bellesa’?

A mi m’agraden molt els poetes simbolistes de finals del XIX i la poesia simbolista m’interessa molt. No sé si aquest poema és simbolista, però sí que les coses estan mig dites i estan en un llenguatge més proper al llenguatge dels somnis o de l’inconscient que no un llenguatge raonat. Tot i que hi ha raonament també en aquesta cançó, però el vestit és volgudament…que tingui aquest punt psicodèlic, aquest punt d’irreal.

Però, en canvi, els poemes que costen més d’entendre perquè fan servir aquest llenguatge, pel que fa a la imatge són molt més evocadors i això a mi m’interessa molt. Els poemes simbolistes, potser a vegades no entens racionalment el que vol dir, ni falta que fa moltes vegades, perquè potser, el que interessa, és les sensacions que et provoca, les imatges que t’evoca, i tot això, no?

Però, en un pla encara més concret, que és el dolor de la bellesa?

El dolor de la bellesa surt d’un moment de un principi d’alguna cosa. I, sense acabar-ho de… I quedant-te més amb les imatges que intentar evolucionar-ho racionalment. Té més a veure amb mirar les coses a través d’un calidoscopi que una altra cosa.