Roger Coma comparteix escenari amb Joan Arqué i Òscar Muñoz a Un menú tancat, de Jordi Casanovas. Tres amics es reuneixen periòdicament per sopar, però un d’ells és un cuiner de prestigi que aquest cop ha decidit tancar el restaurant per sopar en la intimitat. L’amfitrió (Joan Arqué) planteja als altres dos una pregunta incòmoda: perquè no s’han vist mai plorar? Una reflexió sobre la masculinitat com a constructe que l’autor va escriure estirant el fil de la colpidora Jauria.
“Els homes tenim la inèrcia o el constructe social de relacionar-nos amb bromes i certa musculació conductual”, explica l’actor. L’obra troba una escletxa per plantejar una altra manera de fer-ho, una deconstrucció de la masculinitat. “Per exposar la qüestió, el cuiner prepara un menú amb plats fets amb ingredients de la terra que remeten a records emocionals”, afegeix.
La comèdia, un recurs estilístic
El to de comèdia serveix per parlar d’uns valors limitats que potser s’han de reformular. “És un recurs estilístic per tocar temes que desequilibren els personatges d’una manera més profunda”, afirma Roger Coma, que els dilluns i els dimarts, quan no hi ha funció a la Sala Villarroel, fa el salt a les taules del renovat Espai Texas. Allà defensa un monòleg que signa ell mateix: No ho hauria de fer.
“Tenia moltes ganes de fer-ho i la gent del Cruïlla em va donar l’oportunitat. El punt de partida és que m’encarreguen el discurs pel funeral d’un familiar amb qui tinc poca relació”, comenta l’actor. El discurs, però, transita per llocs imprevistos, com la seva vida familiar i el territori català. “En el fons el pensament de la gent funciona així: són moltes finestres obertes que connecten conceptes”. L’actor confessa sentir-se còmode amb l’autoficció. “Et permet començar d’un punt real per anar a altres ficcionats i després tornar a la realitat. I l’humor serveix per dir el que vols, però protegit”.
