compartir
El CCCB acull fins al proper 25 de maig l’exposició “Rodoreda, un bosc“, que planteja un recorregut per tota l’obra de Mercè Rodoreda, connectant les seves històries amb un repertori de peces artístiques d’altres autors, referents en altres disciplines. En total, s’exposen 400 obres, entre treballs plàstics (pintura, dibuix, gravat, escultura, fotografia), instal·lacions artístiques, documents i audiovisuals, amb peces d’artistes com Picasso, Pina Bausch, o d’artistes contemporanis com Cabosanroque, Carlota Subirós i Oriol Vilapuig.
L’exposició, comissariada per Neus Penalba, s’articula a través dels grans temes de l’obra de Rodoreda: la innocència, el desig, el suïcidi, el desarrelament, l’escarni o la metafísica… tot plegat, immers en un seguit de sales decorades amb arbres i plantes, com si d’un bosc es tractés.
Explorant la radicalitat de Rodoreda
La mort, la devastació, l’exili i la Segona Guerra Mundial que li van tocar viure a Rodoreda formen una barreja de crueltat que va servir d’inspiració a l’autora. Tots són temes que apareixen a la seva obra a través de personatges, escenaris… però mai de manera directa. En lloc de representar el dolor per si sol, Rodoreda sempre el va acompanyar amb tocs d’esperança.
I, precisament, d’això tracta aquesta exposició, de narrar aquesta dualitat intrínseca que trobem en els textos de Rodoreda, formats a partir d’una unitat inseparable de contraris. El macabre i l’infantil, el realisme i la fantasia, la claredat i la tenebror. Són alguns exemples de l’ambigüitat amb que Rodoreda explica la realitat i motiu pel qual els seus llibres han esdevingut universals.
El bosc, com a espai expostiu
Les diferents sales formen part d’un conjunt: cada una es vincula amb l’altra a través de la representació d’unes branques que simbolitzen el lligam i la connexió de tots els punts de la mostra, amb la figura de l’arbre com a element central. En el seu conjunt, la mostra acaba prenent la forma de bosc.
A la vegada, cada una de les parts de l’arbre ens remet a moments concrets de la vida de l’autora. Així, les arrels simbolitzen l’exili; el tronc, les vivències de la guerra; les capçades, l’eclosió de Rodoreda com a artista; i les llavors, el fruit per inspirar la creació de noves formes d’art a partir de l’obra de l’autora.
