(ACN/Redacció) Tot i haver intentat acaparar tot el protagonisme, la xafogor al Parc del Fórum no va aturar un públic embogit pel rock durant la tercera nit del festival Cruïlla 2026. Els nord-americans The Black Crowes i l’arribada sorpresa dels murcians Arde Bogotà van aportar els sons més contundents d’una jornada fidel a l’essència del Cruïlla, amb artistes de casa, com Alizzz i Dan Peralbo, combinats amb la música més eclèctica del festival, de la mà de David Byrne —exlider de Talking Heads— i la banda britànica Ezra Collective.
Essència de rock i sorpreses
Amb un concert fidel a la seva essència, The Black Crowes van aterrar al Cruïlla amb rock clàssic i R&B, omplint de gom a gom l’escenari principal amb un repertori dels seus grans èxits. El so cru de les guitarres el van acompanyar amb improvisacions instrumentals pel goig dels espectadors.
Més enllà, la gran sorpresa de la nit va arribar amb l’actuació d’Arde Bogotà. No va ser fins a poques hores abans de l’inici del concert que la banda murciana va desvelar la seva aparició, inicialment emmascarada sota el pseudònim al cartell de Bigger Splash. Amb una actuació teatralitzada, el grup mil·lennista va executar un experiment en el seu retorn al festival que va servir presentar un tast del tercer disc.
El frescor català, reivindicat
La tercera nit del festival va servir per reivindicar el bon moment que viu l’escena catalana. De la mà del porc rock de Dan Peralbo i El Comboi i Alizz, la música nascuda a casa nostra va poder brillar, encenent tots els espectadors des d’un primer moment.
El músic i productor de Castelldefels va viure un concert especial amb què va tancar la gira Conducción temeraria en la que va ser la seva primera aparició al festival Cruïlla. Pel que fa a la banda osonenca, Dan Peralbo va decidir combatre la calor repartint pistoles d’aigua entre el públic.
Un llaç eclèctic
Ezra Collective va ser l’encarregat d’obrir els concerts de la nit de divendres amb una proposta marcada per la fusió entre jazz, afrobeat, funk, hip-hop i grime, mentre que David Byrne, amb una posada en escena austera, va decidir interpretar tota una sèrie de coreografies mil·limètriques en què guitarres, baix, teclats, percussions i tota mena d’instruments de corda van monopolitzar tota l’atenció.
