La temporada 2025-2026 serà la darrera que portarà el segell del director actual de L’Auditori, que s’acomiadarà en les properes setmanes per emprendre un projecte nou a Estocolm. Abans de marxar, però, Robert Brufau ha passat pel betevé directe per desgranar les línies mestres de la programació de l’any que ve i per repassar el seu llegat al capdavant de la institució.
De Zubin Mehta a Ferran Palau
Si les darreres temporades de L’Auditori van estar marcades per l’Origen, la Transformació, la Mort i la Resurrecció, la que ve estarà encapçalada pels Renaixements. Sota aquesta etiqueta, es desplegarà una programació de més de 500 concerts, sis festivals, 15 cicles, 11 estrenes mundials, 15 estrenes nacionals, 65 obres patrimonials i nou encàrrecs, en què sentirem l’obra de 36 compositors de Catalunya. Entre els grans noms de l’edició d’enguany, marcada per l’exili, destaquen Pau Casals, Conxita Badia i Josep Valls i Royo. L’Auditori comptarà, així mateix, amb la visita d’artistes consagrats com Zubin Mehta, Gustavo Dudamel i Jordi Savall, i joves promeses com Stephanie Childress, que repeteix com a directora convidada.
Però, un any més, la mà de Robert Brufau també es nota en la inclusió de grans exponents de la música contemporània —en especial a través del cicle Sessions, de jazz, i al Sit Back, de música pop—, com Ferran Palau, Anna Andreu, Lucía Fumero i Raül Refree. Tot plegat, sense descuidar festivals com el Llum d’Antiga i el Subsònic, i mantenint l’aposta per la programació familiar i educativa i pel Museu de la Música.
El llegat de Robert Brufau
Si bé 18 anys a L’Auditori donen perquè l’empremta de Robert Brufau es noti en totes les àrees de la institució, en el seu temps com a director ha apostat per diverses línies mestres que han ajudat a transformar-la. Entre les principals, la transformació de l’OBC, que ha renovat un 30 % dels membres i ha posat Ludovic Morlot al capdavant del projecte, i la seva internacionalització, amb actuacions arreu del món. A més, ha treballat per acostar-se a la paritat pel que fa a les batutes convidades, com es pot notar en el cas de la jove Stephanie Childress, entre d’altres.
No només de simfònica i de clàssica viu L’Auditori. Robert Brufau ha impulsat la música contemporània i de nova producció, amb cicles com els citats Sessions i Sit Back, acostant l’equipament a un nou públic amb propostes transversals de qualitat.
El que no ha aconseguit en aquests anys és fer realitat la gran plaça de les Arts, que havia d’unir L’Auditori, el TNC i el Disseny Hub, i incloure un teatre a l’aire lliure per facilitar els plans de reforma de l’entorn previstos per Rafael Moneo. Potser des de la distància, mentre s’encarrega de la direcció artística del Konserthuset, la llar de la Reial Filharmònica d’Estocolm, que ocuparà a partir d’ara, podrà veure un dia culminat aquest somni.
