La fulgurant carrera de Rigoberta Bandini sembla no tenir sostre. Amb només tres anys de trajectòria i després de fer virals a les xarxes un grapat de senzills, ha estat capaç d’omplir el Palau Sant Jordi. 17.000 persones han presenciat el seu debut en aquest emblemàtic recinte, on ha desgranat els èxits amb missatge feminista i celebració de la maternitat que l’han fet famosa.
‘In Spain we call it soledad’ ha donat el tret de sortida a un repàs al temari que, finalment, ha publicat en un llarga durada fa tot just un mes, ‘La emperatriz’. Disc en què, a més de les conegudes ‘Too many drugs’, ‘Ay mamá’ (traiem el pit a fora) o la irònica ‘Perra’ ha inclòs quatre cançons noves: ‘Que vivir sea un jardín’, ‘Tu y yo’, ‘Canciones de amor a ti’ i la que dona títol a l’àlbum. Les tres primeres de temàtica maternal, la quarta, d’homenatge a la seva àvia.
O benvinguts, passeu, passeu
No hi ha pràcticament músics a l’escenari (tan sols el seu company sentimental i productor Esteban Navarro i un percussionista), però sí ballarines i coreografies, en un espectacle en la línia dels de les grans estrelles del nou firmament pop, en què s’imposen els sons pregravats. Una anècdota, per un públic (preeminentment femení) desitjós de corejar cançons esdevingudes ja gairebé himnes, moltes de les quals molt ballables.
Una trajectòria tan breu comporta un repertori limitat (16 temes), en el que necessàriament hi ha repeticions o alguna versió. La barcelonina s’ha marcat un detall destapant, després de ‘Fiesta’, un ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’, de Sisa, molt ben rebut pel públic.
L’emperadriu del pop feminista culmina a Saragossa, el 23 de desembre, una gira triomfal per grans recintes de la península. Abans d’agafar-se un any sabàtic d’escenaris, amb la idea de compondre nou material.
