La Pedrera acull per primer cop a Barcelona una extensa mostra de la revolució estètica dels nabís. Amb el títol “Els nabís: de Bonnard a Vuillard”, l’exposició, comissariada per Isabelle Cahn, reuneix una selecció de 200 obres realitzades entre finals del segle XIX i inicis del XX. Aquest moviment, que es va estendre 12 anys, del 1888 al 1900, representa una transició cap als nous llenguatges artístics de la modernitat i va defensar una pintura colorista que arribés a tothom. L’exposició es pot veure fins al 28 de juny.
Una obra petita que significaria un gran canvi
Un petit paisatge de Paul Sérusier, conegut com El talismà, és el punt de partida d’una renovació profunda de la pintura de l’època. Isabelle Cahn, comissària de l’exposició, destaca que els nabís “van voler fer una revolució estètica a partir del color seguint el seu mentor Paul Gauguin“.
Com explica Marga Viza, directora d’Experiències Expositives de la Fundació Catalunya-La Pedrera, hi havia una voluntat de “fer un art nou, de deixar l’impressionisme enrere i crear aquesta pintura més colorista, sense perspectiva, sintetitzada” i que mostrés “la vida quotidiana”.
Captar els canvis de la modernitat
Per als nabís la pintura, plena de color i de ritme, és el mitjà ideal per representar les transformacions de la ciutat moderna i arribar a tothom. Però també té la capacitat d’entrar a l’interior de les cases i representar la quotidianitat.
En les seves propostes, pintura, arts decoratives i arquitectura dialoguen constantment, de manera que l’estètica s’expandeix a diferents mitjans sobre plafons, vaixelles i paravents, i entra així a les llars.
Els profetes
El grup dels nabís —paraula derivada de l’hebreu neviim, que vol dir ‘profetes’— van voler renovar la pintura. Actius entre el 1888 i el 1900, molts dels integrants es van formar a l’Académie Julian. Hi destaquen els noms de Paul-Élie Ranson, Pierre Bonnard, Édouard Vuillard i Maurice Denis, i aviat s’hi van afegir Henri-Gabriel Ibels, Georges Lacombe, Aristides Maillol, József Rippl-Rónai, Ker-Xavier Roussel, Félix Vallotton i Jan Verkade.
L’exposició recull obres destacades de 10 autors de finals del segle XIX que provenen de 50 museus europeus i col·leccions privades que, excepcionalment, es poden veure juntes i organitzades per temes.
Amb motiu de l’exposició, s’han organitzat un seguit d’activitats relacionades conjuntament amb altres centres com el Museu Picasso, el MNAC, el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana.
