El MACBA exposa, fins a l’11 de setembre, 200 obres de Teresa Lanceta, en la retrospectiva més àmplia que s’ha dedicat mai a l’artista. “Teresa Lanceta, teixir com a codi obert” aplega peces que van dels anys 70 a l’actualitat, moltes de les quals tapissos i teles, però també dibuixos, vídeos i fotografies, ja que Lanceta no ha deixat de reivindicar la teixidoria com a mitjà d’expressió. “Teresa Lanceta es desmarca del discurs segons el qual l’artesania, l’art útil, és un art menor”, explica Laura Vallés Vilchez, cocomissària amb Nuria Enguita. El codi del títol fa referència a la tècnica de teixir, que és de codi binari (un fil amunt, un fil avall) i és obert perquè cada cultura i, fins i tot cada persona, fa seva la tècnica.

Lanceta trenca també amb la noció d’autoria, incorporant a la seva obra formes de fer de la comunitat gitana del Raval, de les dones teixidores berbers i d’estudiants de la Massana. De fet, una de les cinc sales de l’exposició funciona com un diàleg entre tapissos originals de l’Atlas Mitjà i creacions pròpies. “El llenguatge de les dones de l’Atlas Mitjà és únic, les formes geomètriques no tenen res a veure amb les nostres”, comenta l’artista.

Tapissos de dones berbers i de l’artista

El Raval, molt present en l’obra

Lanceta va començar a crear als anys 70 al Raval, on va viure i on va compartir experiències amb la comunitat gitana i, per això, li ha interessat parlar de coses destruïdes i d’allò trencat i apedaçat, com es pot observar en una de les cinc sales, on nombroses teles penjades, fetes durant el confinament, dibuixen una mena de traçat del barri.

La mostra palesa també l’esperit col·laboratiu de Lanceta. Hi ha peces fetes amb artistes com Pedro G. Romero, Olga Diego o Xabier Salaberria, i amb col·lectius com l’organització autogestionada la Trinxera, de Corbera d’Ebre (aquesta col·laboració ocupa una sala dedicada a la Batalla de l’Ebre). “Teixir com a codi obert” és una coproducció del MACBA i l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), on viatjarà posteriorment.