Una cinquantena d’audiovisuals, fotografies i quaderns de rodatge, gravacions sonores, cartells, articles periodístics, dibuixos i, fins i tot, el prototip d’una càmera de 35 mm lleugera com una Super 8 amb dedicatòria al cineasta francosuís, conformen “La fraternitat de les imatges“, la retrospectiva més gran que s’hagi dedicat mai al cineasta Jean-Luc Godard (París, desembre del 1930 – setembre del 2022). Ocupa 15 sales de La Virreina Centre de la Imatge, on es pot visitar, de forma gratuïta, del 28 de març al 4 d’octubre.
L’exposició reivindica Godard com un dels grans creadors del darrer segle, un revolucionari de la imatge marcat pels grans conflictes bèl·lics del seu temps, des de la Segona Guerra Mundial fins al desmembrament de l’antiga Iugoslàvia i el conflicte palestí. Aquesta obsessió es constatava tant en el seu primer curtmetratge Operátion béton (1954-55), com en la darrera obra Film annonce du film ‘Drôles de guerres’ (2022).
“La guerra és una referència constant, no només temàtica i iconogràfica, també com a pedra de toc de reflexió en el camp de la imatge. El tema ens ha servit per traçar el recorregut cronològic de la mostra”, afirma Manuel Asín, gran estudiós de l’obra de Godard i comissari de l’exposició.
Imatges fraternals
El títol La fraternitat de les imatges és part d’una cita de Godard després d’assistir a la projecció del film sobre la Guerra Civil Espanyola Sierra de Teruel (Espoir, 1945), d’André Malraux, coincidint amb les guerres de descolonització francesa (Algèria, Indoxina). “Té a veure amb la seva concepció de com funcionen les imatges, com es comporten relacionant-se les unes amb les altres. Són un mitjà importantíssim de reflexió”, explica el comissari.
El recorregut per la mostra palesa també el Godard innovador de la imatge, membre destacat de la Nouvelle Vague. En molts dels audiovisuals desplegats, es constata com li agradava juxtaposar imatges aparentment inconnexes per generar reflexió. És el cas del fragment de Film socialisme (2010) que es projecta en la primera sala de l’exposició, i en què es relaciona Barcelona amb la Guerra Civil Espanyola, un conflicte bèl·lic que interessava especialment al director d’Al final de l’escapada (À bout de souflle, 1960), com, en general, totes les guerres civils.
No només innovava amb el muntatge, sinó també durant el rodatge. A la sala número 5, “Lluitar en dos fronts“, dues grans pantalles projecten llarguíssims tràvelings. Un és el que retrata un enorme embús de trànsit a Weekend (1967), una violenta crítica a la societat burgesa i la societat de consum inspirada en el relat L’autopista del sud, de Julio Cortázar. “Va ocupar un rodet sencer de 35 mm, 10 minuts, i es van necessitar 300 metres de raïls. Durant una setmana no es va poder rodar cap altre tràveling a França”, detalla Asín.
