Sota la capella de Sant Frederic, s’hi ha descobert l’element més gran, l’absis de la basílica del segle VI. Aquesta troballa i la columna que s’hi amagava ben a prop, han permès entendre l’orientació original de l’edifici. Precisament, la nau central de l’època visigoda estava situada pràcticament en perpendicular a la posició actual. Aquesta estructura es va mantenir fins al segle XIV, quan es va aixecar la basílica gòtica.
La capçalera té un nivell inferior, que corresponia a una cripta de 2,20 metres de profunditat. Tot apunta que tenia una funció funerària. No es descarta la hipòtesis que s’hi guardessin relíquies, però la petita finestra que hi ha a la paret fa pensar que hi havia enterrat algun personatge destacat de la comunitat. L’obertura, anomenada “fenestella confessionis”, estava situada arran de terra i servia perquè els fidels s’hi poguessin acostar a resar.
Entre la capella i la sagristia s’hi han localitzat quatre nivells de paviments. Les estructures donen pistes de com es connectava la nau central de la basílica del segle IV amb el baptisteri, descobert durant el 2012. Als segles XVI i XVII s’hi van excavar fosses per a enterraments.
Les noves troballes que s’han presentat aquest dimarts s’han descobert durant la tercera campanya que es realitza a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Els treballs s’han realitzat entre els mesos de setembre i novembre d’enguany i han tingut un pressupost de 80.000 euros. El projecte arqueològic va arrencar el 2011, quan es van descobrir els primers indicis d’un mur absidial d’una primera basílica del segle VI. La voluntat de l’Ajuntament és que aquest patrimoni sigui visible per als ciutadans. El tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, descarta que es tornin a tapar les restes. Això sí, assegura que encara cal trobar la fórmula més compatible amb el dia a dia de la basílica i els feligresos.
El segle VI, el gran desconegut
De la Bàrcino visigoda se’n saben poques coses. Júlia Beltrán, conservadora en cap del Museu d’Història, lamenta que el segle VI és poc conegut popularment i que en queda poca documentació escrita. Les troballes de la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor parlen d’aquests temps, en què Barcelona va esdevenir ciutat reial.
Una de les peculiaritats de la ciutat va ser la convivència de dos cultes, l’arrià i el catòlic. Aquesta duplicitat es va traduir en dos nuclis episcopals. Els visigots es van instal·lar al centre on ara hi ha situada la catedral. Els catòlics van quedar desplaçats a la basílica dels Sants Just i Pastor.
