MERCÈ MARCH, gerent de La Paloma: "Tots els palcos apuntalar-los en lloc que estiguin sustentats a la paret, estan sustentats a les mènsules, a fi d'evitar la vibració. I tota aquesta paret també està folrada i insonoritzada per no transmetre so." Aquesta una de les feines més complicades que s'han fet a La Paloma des que s'hi van començar obres d'insonorització ara fa dos anys. Els treballs en aquest edifici catalogat han necessitat temps i diners. MERCÈ MARCH, gerent de La Paloma "La Paloma és patrimoni de Barcelona, no podem tocar res, llavors costa molt fer-hi obres. Costa molt de fer-les molt ben fetes i de diners, són molt costoses." Per això demanen una subvenció per poder seguir endavant amb el negoci. Els gruix de les obres s'ha enllestit, però encara s'han d'acabar les feines al guarda-roba i als magatzems laterals. Aquí és on preparaven els càterings per a les festes. Preveuen que la reobertura sigui de cara a la tardor. A més de les obres, un dels compromisos que La Paloma va adquir amb l'Ajuntament per poder tornar a obrir era controlar el soroll que la clientela pugui fer al carrer en entrar i sortir del local. De moment no s'ha confirmat si obriran només com una sala de ball o també tornarà a ser una discoteca. Pel que fa als interiors restaurats de la que es considera la sala de ball més antiga d'Europa, esperen poder-ne lluir els 110 anys d'història. Pocs saben que els espectaculars sostres els va pintar Salvador Alarma, el mateix artista que va fer els del Liceu, que es van cremar. O que La Paloma va ser al segle XIX una fundició de ferro, se'n conserven les parets dels forns, on es va donar vida, ni més ni menys, que a l'escultura de Cristòfor Colom.
El tram final de les obres
El 2003 La Paloma va fer una primera fase d’insonorització del local. Les obres van durar dos anys, i se’n van aïllar el sostre i el vestíbul i els lavabos es van traslladar al soterrani. Però el 31 de desembre de 2007 l’Ajuntament en va decretar el tancament per incomplir l’ordenança del soroll. Després de pleits, el consistori i el propietari de La Paloma van arribar a un acord. La sala havia de fer més obres d’insonorització i a canvi podria tornar a obrir.
A finals de 2011, quan es va concedir el permís d’obres, van començar els nous treballs d’insonorització. Aquesta vegada a la paret de la sala contigua amb els veïns de l’illa, els que viuen al carrer del Tigre, 25, que són els qui van denunciar les molèsties de soroll de La Paloma. Ara pràcticament ja estan enllestides les obres, però encara s’han de finalitzar a la sala del guarda-roba i als magatzems laterals que també pertanyen a la sala.
Es preveu obrir a la tardor
La gerent de La Paloma, Mercedes March, assegura que encara no tenen prevista una data d’obertura, i de fet, el consistori encara ha de validar que les obres fetes han servit per rebaixar el nivell de soroll fins als límits permesos. “Si tot està en ordre ens agradaria obrir a l’octubre o al novembre“, assegura la gerent i mare del propietari.
La sala de ball més antiga d’Europa
Així és com la consideren molts, ja que va obrir el 1903. Des d’aleshores ha estat sempre al carrer del Tigre, 27, al barri del Raval, i a mans de la mateixa família. Va ser el rebesavi del propietari actual qui va comprar la sala quan es deia La Camèlia Blanca. “Era un dels cambrers que hi treballava i volia que fos per al seu fill, que no era gens bon estudiant”, explica la Mercedes.
“El fill se’n va anar a París, allà va quedar meravellat per la decoració dels locals, i va decidir importar-la a La Paloma.” El 1915 Salvador Alarma, el mateix artista que va decorar els sostres del Liceu (que es van cremar), va decorar els de La Paloma. Hi va fer diverses escenes de ball, com ara joves ballant sardanes amb la muntanya de Montserrat de fons, o bé balls de Carnaval o saló. Només una de les pintures, d’estil goyesc, que hi ha sobre de l’escenari no s’ha pogut restaurar. La marqueteria va anar a càrrec de l’ebenista Manel Mestres. Amb la remodelació també s’ha aprofitat per restaurar els ventiladors originals de principis de segle que ja no funcionaven.
Els orígens: una fundició de ferro
Al segle XIX La Paloma era la Fundición Comas, una fundició de ferro on es va fer, entre d’altres, l’estàtua de Cristòfor Colom. Al pis inferior és on hi havia els forns, i a través d’uns forats al sostre, els carros carregats hi llançaven el carbó. Encara es conserven les parets originals d’aleshores, i és on ara hi ha els lavabos.