La refotografia és una tècnica que consisteix a repetir una imatge, en el mateix lloc i des del mateix punt de vista, però anys més tard. Ricard Martínez, fotògraf i veí de Sants, ha dedicat la darrera dècada a perfeccionar aquesta tècnica. “La refotografia busca que posis l’òptica de la càmera exactament en el mateix lloc on hi va haver una altra anteriorment”, diu Martínez. Afegeix que si fas la feina bé “pots assumir que tens els peus on havia estat el fotògraf i, en aquest moment, és quan tot encaixa“.
Guerra Civil i materials vius
Ricard Martínez ha fet refotografies de moments molt destacats de la història de Barcelona. N’és un exemple la de Lluís Companys, l’octubre del 1940, creuant el patí d’armes del Castell de Montjuïc. “Venim darrere d’una imatge que recull els darrers instant de Companys, quan era traslladat de la cel·la al tribunal militar que el va jutjar. L’endemà el van assassinar”, explica el fotògraf.
Els temes relacionats amb la Guerra Civil són recurrents en els treballs d’aquest fotògraf. Tot ve d’un interès personal i familiar per la història recent, segons explica. Considera que és un tema “gens nostàlgic, en el sentit que és un fet que encara modula el present”. Per aquest motiu, afirma que per a ell “és un material viu que sovint fa tocar ferides i, per això, els resultats poden ser molt punyents“.
Història de la refotografia
La tècnica de la refotografia va néixer al segle XIX com a auxiliar de les ciències, principalment la geologia i l’ecologia. L’objectiu era enregistrar canvis en el paisatge a mitjà termini. Més tard, en els anys 70 del segle XX, Mark Klett, geòleg, i Camilo José Vergara, sociòleg, van fer servir la refotografia en el seu treball personal i, des de llavors, s’ha utilitzat en projectes de creació.
L’objectiu d’aquest tipus de treballs és conèixer un nou món a través de la unió d’imatges de diferents èpoques que generen una forta connexió en la mirada dels observadors.
