Aquest dijous 31 de gener farà 25 anys que el Liceu va cremar. És un dia gravat en la història de Barcelona, també en els qui van veure com en tres hores, gran part del teatre quedava reduït a cendres. De fet, el sostre es va ensorrar i el pati de butaques va quedar calcinat.

L’incendi del 1994 va ser el punt d’inflexió cap al canvi definitiu de titularitat, amb la cessió de la propietat a l’administració, tot i les discrepàncies d’alguns membres. Aquell mateix any es va crear la Fundació Gran Teatre del Liceu i es va emprendre una etapa nova que va posar l’èmfasi a obrir el teatre al conjunt de la ciutadania.

Una campanya publicitària gravada el 1997 (dos anys abans de la reobertura) va ser la carta de presentació del Liceu com a institució de gestió i propietat públiques. Pretenia acabar amb la idea d’un Liceu elitista, nascut al segle dinou i reservat a uns pocs, i introduïa l’eslògan ‘el Liceu de tots’.

S’ha aconseguit el Liceu de tots? 

La direcció del teatre, representants institucionals i del moviment veïnal, entitats, aficionats a l’òpera i usuaris i persones vinculades d’una manera o una altra al Liceu i a la seva història recent reflexionen fins a quin punt la promesa d’obrir la institució al conjunt de la ciutadania s’ha acomplert i responen a la pregunta de si, 25 anys després de l’incendi, Barcelona té un Liceu de tots. El següent vídeo recull veus autoritzades com les de Josep Pons, director musical del Liceu, Francisco Gaudier Fargas, president del Cercle del Liceu, Laura Borràs, consellera de Cultura, o Valentí Oviedo, director general del Liceu.

Web especial sobre l’incendi del Liceu

Coincindint amb la setmana del 25è aniversari de l’incendi del Liceu, betevé estrena un web especial que en recorda l’efemèride. S’organitza en tres capítols: ‘L’incendi’, ‘la transformació’ i ‘el Liceu, de tots?’. Inclou entrevistes amb multitud de persones ben properes al teatre i vídeos 360 graus del Liceu tal com és ara.