També el Poliorama opta per rendibilitzar la sala oferint programació doble. I el primer espectacle que entra en horari francès, a les vuit, és 'Red Pontiac'. El títol fa refrència a un tipus de tubercle poc habitual, rar. Representa que les dues mares de la ficció tenen en comú tenir un fill únic i ser una mica raretes, però de fet són antagòniques. L'una es desviu pel fill; l'altra du molt malament això de ser mare. S'acaben de conèixer al parc, però es confessen coses molt íntimes i una arriba a fer proposicions forassenyades. L'obra du al límit la comicitat que permet un personatge tan esbogerrat. CRISTINA CERVIÀ i MÍRIAM ISCLA "Ens hem trobat amb mares que ens han dit, que ens han confessat una certa problemàtica. I després hi ha gent que et diu: 'és que sóc una mica d'ella i una mica de l'altra'." Curiosa la gènesi d'aquesta obra: va néixer a partir de les batalles de dramaturgs del festival Temporada Alta de Girona. En diverses dates, s'enfrontaven dues peces curtes escrites a partir de les mateixes premisses, una d'un autor emergent com Pere Riera, l'altra d'un de consagrat. El públic votava i decidia quina de les dues passava ronda. La proposta de Pere Riera va ser una de les semifinalistes del torneig, i això, sumat a les rialles que se sentien a la platea, va animar actrius i director a tirar endavant un projecte amb més cara i ulls, el que ara es pot veure al Poliorama.
