Recorregut per la Barcelona romana

Aquest és un retrat d'un barceloní del segle I dC. Es troba al subsòl del Museu d'Història de la ciutat. Aquí veiem per exemple on produïen el vi els romans. Aquest subsòl té una dimensió de 4.000 metres quadrats i és un dels més grans d'Europa. CARME MIRÓ, responsable del Pla Bàrcino "L'any 10 l'emperador August la funda com a colònia Iulia Augusta Faventia Bàrcino i és per organitzar el territori per donar terrenys als seus generals retirats. Se'ns ha conservat patrimoni romà perquè els romans eren grans enginyers i constructors, per tant, construïen molt bé." A més, els ciutadans que van succeir els romans van anar ampliant la ciutat aprofitant les estructures romanes. Per això s'han pogut conservar restes de la muralla o quatre arcades d'un dels aqüeductes que portava l'aigua a la ciutat romana. Actualment com es pot observar es troba integrat a la paret mitgera d'un edifici. La ciutat romana estava emmurallada i ocupava només unes 10 hectàrees. Bàrcino delimitava al nord amb l'avinguda de la Catedral, a l'est amb el carrer del Sotstinent Navarro, al sud amb el carrer d'en Gignàs i a l'oest amb el carrer d'Avinyó. També hi havia dos carrers principals que creuaven la ciutat i que es trobaven al Fòrum, que era el centre públic on es concentraven els òrgans civils i religiosos de la colònia. Aquesta de fet era la porta d'entrada nord de la ciutat emmurallada i aquesta altra, la porta mar situada al sud. També es conserven aquestes termes situades al Centre Cívic Pati Llimona o el temple d'August, que és a tocar de la plaça de Sant Jaume. De fet, aquí es trobava el Fòrum romà. Per això, dins del Pla Bàrcino, l'Ajuntament té previst fer una prospecció amb georadar del subsòl per veure què queda d'aquella època. JOSEP LLUÍS ALAY, director de Patrimonis, Museus i Arxius de l'Ajuntament "Nosaltres sempre hem comprovat que allò que no es coneix no s'aprecia prou bé i que el ciutadà necessita conèixer-ho per aleshores precisament apreciar-ho i que nosaltres ho poguem protegir amb tots els mitjans que tenim." El Pla Bàrcino té un pressupost de 2.150.000 euros i en els propers tres anys té previst museïtzar algunes domus com aquesta del carrer de Sant Honorat. Les domus eren les cases de les classes benestants de Bàrcino. També es restaurarà part de la muralla i d'aquí a uns mesos es farà una excavació programada al subsòl d'aquesta basílica. JÚLIA BELTRÁN, conservadora en cap del MUHBA "Tot apunta que sota de l'església actual de Sant Just hi ha una primera basílica paleocristiana molt antiga." Com era costum a les ciutats romanes, els cementiris se situaven fora de les muralles. N'és un exemple la necròpolis de la plaça de la Vila de Madrid. Al laboratori de restauració del Servei d'Arqueologia ens mostren els treballs de microexcavació d'una àmfora que feia la funció de taüt i que s'ha trobat a tocar del Mercat de Santa Caterina. MONTSERRAT PUGÉS, cap del laboratori de Restauració d'Arqueologia "Aquí el que tenim és un infant, no sé si amb la càmera ho podeu veure, però conservem algunes dentetes al seu lloc." Els experts recorden que es poden trobar restes arqueològiques de l'època romana en qualsevol punt de la ciutat actual, ja que fora de les muralles hi havia moltes vil·les suburbanes. De fet, al laboratori estan restaurant vidres o pedres que s'han recuperat de l'excavació de la vil·la romana de la Sagrera. ÀLVAR MAILAN, restaurador "Totes aquestes peces repartides per la superfície. I l'estudi de la distribució d'aquestes pedres ens pot donar el tipus de dibuix que realment feia aquest paviment." MONTSERRAT PUGÉS, cap del Laboratori de Restauració d'Arqueologia "Trocets d'aquesta història que no sabem d'una altra manera sinó a partir d'aquests materials que l'arqueologia permet recuperar." 2.000 anys després, l'època romana segueix present en el nostre dia a dia, com aquesta partida de dòmino a pocs metres de la muralla.