La dibuixant, especialista en novel·la gràfica i col·laboradora del betevé directe, Sandra Uve, suggereix la lectura de nou títols que tenen com a protagonistes dones extraordinàries de diferents àmbits.
Tres grans dames
El primer títol recentment aparegut és Ava (Astiberri, 2024), de la dibuixant Ana Miralles i amb guió d’Emilio Ruiz, que narra el desagradable viatge a Rio de Janeiro que l’actriu va fer el 1954 per promocionar el film La comtessa descalça, de Joseph L. Mankiewicz. Ava Gardner es va negar a oferir una roda de premsa després de patir agressions i tocaments, per manca de protecció policial, en un país convuls després del suïcidi del president Getulio Vargas. La premsa ho va aprofitar per tornar a acusar-la d’irascible i alcohòlica.
Encara més recent és La guerra de Audrey (Planeta Comic, 2025), de Salva Rubio (guió) i Loreto Aroca (dibuix). La novel·la descobreix la dura infància de l’actriu als Països Baixos ocupats pels nazis, on va patir fam i va estar a punt de morir diverses vegades. Malgrat les circumstàncies mai va deixar de banda el somni de ser una gran ballarina. Per Sandra Uve, el seu passat explica “que es bolqués en causes humanitàries“.
La biografia d’una altra gran dama, en aquest cas de l’òpera, ocupa les pàgines de Yo soy Maria Callas (Planeta Comic, 2021), de Vanna Vinci. Traç gruixut, tintes vermelles i negres per il·lustrar la vida de la diva, marcada per una gran pressió mediàtica i relacions tòxiques amb homes com Onassis. “És com una òpera, les pàgines criden”, afirma Uve.
Grans pintores
Fruit de la col·laboració entre l’editorial Astiberri i la Fundació Thyssen-Bornemisza han sorgit les biografies Georgia O’Keefe, de Maria Herrero, i Gabrielle Münter. Las tierras azules, de Mayte Alvarado. Experiències plàstiques en què les autores han fagocitat els colors característics de l’obra de cadascuna de les dues pintores: els colors de Nou Mèxic en el cas d’O’Keefe i els blaus en el cas de Münter. “Algunes vinyetes són com els quadres“, comenta Sandra Uve.
Una altra pintora, la referent de l’art-déco Tamara de Lempicka (Planeta Comic), és protagonista d’una novel·la gràfica que van signar el 2017 Viriginie Greiner i Daphné Collignon. La biografia explica la seva lluita per preservar una vida com a artista bisexual tot i estar casada amb un home dominant i patriarcal. El seu art reflectia la sensualitat que veia en les dones.
Feministes icòniques
El 2023 Lumen va editar Simone de Beauvoir. Lo quiero todo de la vida, de Julia Korbik i Julia Bernhard, que descobreix les preguntes que de petita va anar desenvolupant la futura representant del feminisme i l’existencialisme, a més de la seva relació de parella oberta amb Jean Paul Sartre.
Una altra lluitadora, valenciana afiliada a la CNT i la FAI, és objecte de la biografia gràfica María la Jabalina (Astiberri, 2023), de Miguel Ángel Giner i Cristina Duran. Va servir al front com a infermera, va caure ferida i va ser hospitalitzada durant una llarga temporada, però el règim franquista la va afusellar imputant-li crims que mai no hauria pogut cometre.
I de fa només uns mesos és Nelly Bly. En la guarida de la locura, (Norma, 2025), de Virginie Ollagnier i Carole Maurel. La poc coneguda història d’una icona del feminisme i pionera del periodisme d’investigació. La nord-americana va entrar al manicomi de Blackwell (Nova York) el 1887 amb l’objectiu de denunciar els maltractaments físics i psíquics que patien les dones, la majoria internades de forma arbitrària. “Eren dones que molestaven a casa”, etziba Sandra Uve.
