Quina paraula bufa més fort en català? Ratxa i ràfega són totes dues bones? Volen dir el mateix? Escampem aquests dubtes amb una bona ventada aclaridora.
Mots d’antics navegants
Curiosament, tant ratxa com ràfega són paraules amb origen en el llenguatge nàutic que, segons el lingüista Joan Coromines, ens han vingut d’altres idiomes que han pogut conservar el lèxic medieval de navegació. En català no s’ha pogut conservar aquest llegat documental:
“És probable que aquest mot fos molt antic en el vocabulari dels nostres navegants, i que només per les enormes llacunes del nostre coneixement del català medieval, pel caràcter inèdit de la documentació dels viatges en català, i per la manca total, en què encara estem, de fonts escrites i publicades dels nostres antics navegants, manquem de dades antigues sobre aquest mot en la nostra llengua.”
Ràfega s’albira al lluny, desdibuixada
En el cas de ràfega, Coromines conclou que l’origen és incert. Malgrat això formula tres hipòtesis.
D’una banda, afirma que el mot en català antic refega, que significa ‘tongada de gent’ o ‘tongada de mal temps’, podria ser l’origen. De l’altra, sosté que podria provenir d’altres idiomes com el portuguès, italià, castellà o francès. I, finalment, com a última hipòtesi diu que podria ser un derivat del verb refregar, en què en el trànsit d’un mot a l’altre hauria perdut la erra sota el fenomen fonètic de la dissimilació.
Avui, el diccionari ens diu que ràfega vol dir ‘ventada curta i violenta‘, significat aplicable per extensió a qualsevol altre fenomen curt i intens com per exemple Una ràfega de llum. També vol dir ‘Successió ràpida de trets d’arma automàtica’.
Moments de bona ratxa
Segons Coromines, l’origen de ratxa és molt clar: “No hi pot haver dubte que és un mot semític, derivat de l’arrel rágag“, que significa ‘agitació, estrèpit, tempesta’.
Pel que fa a l’ús d’aquest mot, Coromines hi veu la influència nàutica en portuguès com a ‘ràfega ventosa’, que en català també hem mantingut, igual que en castellà.
Ratxa, doncs, és un mot perfectament català que vol dir ‘augment sobtat de la velocitat del vent‘ i que estén metafòricament el seu significat cap a un augment sobtat de qualsevol altra cosa, com ratxes de feina, ratxes de fortuna, etc.
Mots amics
Així doncs, en conclusió, tots dos mots en harmonia poden representar un vent sobtat i violent.
