Sobre l’escenari de l’Ateneu Popular 9 Barris hi podem veure des d’aquest dissabte cinc intèrprets que encarnen cinc ocells sense cap tipus de vertigen. Es tracta de Rara avis, l’espectacle del 29è circ d’hivern, que celebra la singularitat, allò que ens fa diferents i excepcionals i que fuig de la norma.
La seva directora i dramaturga és Natalia Barraza, i les intèrprets són Martina Covone, Lucia Heege, Mariana Fernández, Sophie Núñez i Pia Bautista, especialistes en corda llisa i trapezi. Al betevé directe hem parlat amb la directora Natalia Barraza i dues de les intèrprets, Lucia Heege i Sophie Núñez.
Sobre el concepte Rara avis
“Rara avis és un terme que s’utilitza per assenyalar una persona que és diferent i pot tenir una connotació negativa. Tothom té la seva raresa, la seva particularitat, es tracta de considerar aquestes característiques úniques que ens fan unir-nos“, assegura Barraza. “És una manera de poder fer servir la metàfora de les aus, els ocells i com aquests poden canviar el lideratge d’un treball col·lectiu, global”, afegeix.
La Lucia ja anava des de ben petita a veure el circ d’hivern. Ara és trapezista i a l’espectacle interpreta un ocell i les seves característiques: “La nostra referència és l’ocell, però també vam fer una fitxa amb un treball de la psicologia del personatge que connecta amb la nostra personalitat i allò que la Natalia considera estrany en nosaltres“, explica. La Sophie practica trapezi fix, i assegura que “un dels reptes de posar en escena les tècniques del circ és trobar una gramàtica pròpia. Hem treballat en presència, no només en la tècnica de l’aeri”, apunta.
Un treball fet des del treball coral
“Vam voler generar una força d’equip coral les primeres setmanes”, afirma Barraza. Això explica que en algunes escenes de l’espectacle destaqui una sobre la resta, i les altres facin suport a aquesta persona: “Són relleus de qui dona la cara, és un treball fet des del treball coral i la singularitat, un anar i tornar”, afegeix la dramaturga. “Vam començar buscant una escolta dins dels nostres cossos des de terra, i després vam crear una connexió des de més a prop”, explica Heege.
L’espectacle es pot veure fins al 19 de gener, amb una trentena de funcions, dues totalment accessibles amb audiodescripció, subtítols i vista tàctil els dies 11 i 12.
