compartir
De l’11 d’agost al 12 de setembre torna a El Maldà la història de la Raquel Camón Badi, actriu i cocreadora del projecte escènic, arran del diagnòstic d’una malaltia minoritària, la sarcoïdosi pulmonar. La bona resposta del públic ha fet que el teatre reposi Com cantar “Sobreviviré” sense que m’exploti un pulmó aquest estiu.
Emocions a flor de pell
L’obra explica com van diagnosticar la malaltia a la Raquel, les seves reaccions i com va impactar en la seva vida. Ella mateixa explica: “És una història dura, parlem del diagnòstic d’una malaltia, però ho intentem fer des d’un to molt còmic“. Per a l’actriu, l’humor és un gran aliat per no enfonsar-se.
“És una muntanya russa d’emocions.”
L’obra vol arribar a tothom
Conscients de les limitacions que tenen moltes malalties que són invisibles, com la que tracta l’obra, la sarcoïdosi pulmonar, o altres com les malalties mentals, Com cantar “Sobreviviré” sense que m’exploti un pulmó combina diferents estratègies per arribar a com més col·lectius millor.
Entre aquestes estratègies, destaca la subtitulació del text amb una pantalla a escena, l’ús del llenguatge de signes o el fet de repartir el pes del personatge protagonista entre tres actrius, com explica la directora, Júlia Cortina: “Totes van passant per aquesta protagonista, la Moumna, i la història del seu diagnòstic”. També es van passant entre elles el relleu dels personatges secundaris.
Una crítica a la societat capacitista
Amb aquest muntatge, les seves creadores i protagonistes ens volen fer reflexionar sobre aquesta societat que ens empeny constantment al límit, malgrat que són moltes les persones i col·lectius que no poden seguir aquest ritme.
El projecte és de Dana Carbonell Soler i Raquel Camón Badi, amb dramatúrgia de Dana Carbonell Soler. La direcció és a càrrec de Júlia Cortina i López i les actrius del repartiment són Raquel Camón Badi, Dana Carbonell Soler i Anna Griera Parra / Tamara Navarro López.
