Afegeix betevé com a font preferidaRamon Pellicer passa pel ‘Mirador Barcelona’, del bàsics, una talaia des de la qual mirar amb perspectiva la ciutat. El periodista és veí de Sarrià des de fa 26 anys, però abans va viure tres anys a Pedralbes i sis anys al barri de les Corts (i quatre anys a Madrid). Va néixer a la Clínica de Santa Madrona, al carrer d’Aragó, però tots els primers anys de vida, fins als 26, els va passar al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou, que s’inclou dins del districte de Sant Martí i que és on ha crescut.
Amb una trajectòria sòlida en el món de la televisió i la ràdio, ha estat una de les veus i rostres més reconeixibles del periodisme informatiu a Catalunya: des dels seus inicis a TV3 a finals dels anys 80, passant per TVE, on va dirigir i presentar el Telediario, fins que va tornar a la televisió pública catalana, on ha liderat espais com els Telenotícies i programes d’anàlisi i reportatges com Entre línies, en què ha combinat sempre rigor informatiu i vocació de servei públic. També ha tingut experiència radiofònica i ha participat en diferents formats de divulgació i actualitat.
Pellicer ha comparat Barcelona i Madrid des d’una perspectiva política i territorial: “Barcelona no enveja res de Madrid”. També ha afegit que la capital espanyola “té uns privilegis com a capital de l’Estat que li donen uns pressupostos molt per sobre, potser fins i tot de les necessitats que té”, mentre que Barcelona no disposa d’aquest mateix avantatge institucional, afegeix. En canvi, considera que Madrid sí que pot envejar Barcelona en diversos aspectes: “El que pot envejar Madrid de Barcelona són tantes coses, algunes sense que Barcelona s’ho proposi, com, per exemple, la proximitat del mar”.
El primer “cuquet” periodístic neix llegint a missa a Sant Pancràs
Ramon Pellicer explica que el seu interès per la comunicació va començar de manera gairebé casual quan era petit, a la parròquia de Sant Pancràs, al seu barri, a Poblenou. Recorda que durant una celebració de la Pasqua, el mossèn va demanar als seus pares si ell podia llegir en veu alta i aquell moment va ser clau. “Era petit, eh? I van dir: ‘Pregunta-l’hi a ell’”, explica. A partir d’aquí, aquella primera lectura li va provocar una sensació molt positiva. “Em van felicitar molt i em va agradar, em vaig sentir molt bé”, recorda. Aquella experiència es va repetir després a la missa i a l’escola, on també exercia de lector, i amb el temps va anar prenent forma el que ell descriu com el naixement del seu “cuquet” periodístic, una vocació que va acabar marcant tota la seva vida professional.
Una vida lligada a Barcelona
Nascut a Barcelona, Pellicer ha explicat que només va viure quatre anys a Madrid i que sempre s’ha sentit arrelat a la capital catalana: “Jo em trobo molt a gust aquí, a Barcelona.” I fins i tot ha afegit: “Jo em sento més estrany quan soc fora de la ciutat que no pas quan soc a casa”.
Sobre la transformació urbana, ha reflexionat sobre el canvi de barris com el Poblenou: “Era un tram de carrer que tenia de tot”. I també ha lamentat part de la transformació social: “No m’agrada que s’hagi perdut aquella escalfor que et donaven els veïns de proximitat absoluta”.
Pellicer també ha defensat una ciutat amb més espais per a la bicicleta i la mobilitat sostenible. Segons ell, Barcelona necessita ampliar la xarxa de carrils bici, especialment en zones com el passeig de la Bona Nova, on considera que la infraestructura és insuficient.
“No trobo a faltar aquest vertigen dels informatius”
Pellicer ha explicat que la seva feina sempre ha estat marcada per la responsabilitat d’informar amb rigor. “És la responsabilitat que deus a una gent que et segueix i que creu que has de fer bé la teva feina”, ha afirmat. Tot i haver deixat recentment la rutina diària dels telenotícies, assegura que no en sent nostàlgia: “No trobo a faltar aquest vertigen dels informatius”. I ha destacant que explora nous projectes amb satisfacció.
Una ciutat per viure-hi
Finalment, el periodista ha assegurat que es queda a viure a Barcelona durant l’estiu i que li agrada descobrir la ciutat a peu. També ha expressat el desig que la ciutat pugui créixer més, tot i reconèixer que la geografia —entre el mar, les muntanyes i els rius— en limita l’expansió.
