compartir
Els Espais Volart presenten fins al 25 de març del 2026 una exposició que s’endinsa en totes les facetes del pintor i dibuixant Ramon Calsina i Baró (Barcelona, 1901-1992), fins i tot amb un capítol dedicat al cartellisme. Amb el títol ‘Misèries humanes’, la mostra posa l’accent en el vessant més crític del treball d’aquest artista singular que va saber captar les convulsions socials del segle XX.
Un artista fora dels corrents oficials
El fet que la trajectòria de Ramon Calsina es desenvolupés “al marge dels corrents oficials“, diu el comissari Bernat Puigdollers, l’ha convertit en un artista singular i poc conegut, amb una manera de fer personal, sense lligams estètics i sovint incòmoda. Impregnat per la tradició pictòrica del país i al mateix temps seduït per les aportacions de l’avantguarda dels anys 30, Calsina “ha quedat en terra de ningú“, explica Puigdollers, “massa trencador pels pintors tradicionals i massa tradicional pels artistes més trencadors”.
Els seus dibuixos tenen un perfil més intimista, el comissari de la mostra n’assenyala “l’efecte mirall” i ens revela “tots els vicis i virtuts de l’existència humana” alhora que també “ens emocionen per la seva tendresa i humanitat“. En tot cas, Calsina és capaç de reconèixer temes que seran centrals en la història de l’art del segle XX, entre els quals la violència de gènere, la guerra i la crisi sistèmica, que fan que la seva obra es pugui llegir també amb els ulls d’avui.
Fascinat pel Quixot i l’obra de Poe
Entre les passions d’aquest artista singular, l’exposició en destaca la passió per la literatura i la seva faceta com a il·lustrador. Especialment se sentirà atret per la personalitat del Quixot i s’identificarà amb la manera com Miguel de Cervantes i Edgar Allan Poe reflecteixen les societats del seu temps, amb un interès per temes truculents i carregats d’ironia que connecten directament amb Calsina.
Bernat Puigdollers no se sorprèn d’aquestes connexions, ja que aquests autors també “difuminen les fronteres de les seves obres amb la vida” per, així, afirma que “quan Calsina dibuixa una escena del Quixot o un conte de Poe, no en fa una il·lustració, sinó que en fa un Calsina“.
