Queralt Lahoz és una de les artistes més potents de l’escena musical actual. Prova d’això és el gran creixement que ha viscut els darrers anys, que l’ha portat a actuar a festivals internacionals com el Lollapalooza, a Argentina. Com és habitual, però, la catalana escombra cap a casa i assegura que un dels seus records recents més dolços ha estat cantar a la catedral a les festes de la Mercè el 2025: “Va ser brutal, un doble check meravellós, i poder-ho fer amb el meu equip va ser preciós. Em fa molt feliç”.
Ella és de Santa Coloma i mai no perd oportunitat de fer-ne bandera, però al mateix temps se sent “molt de Barcelona, [aquí] hi tinc records increïbles i no paro de generar-ne de nous brutals”. Explica que és la seva mare qui des de ben petita li ha transmès l’amor per la ciutat. “La meva mare és una fan de Barcelona, sempre m’ha ensenyat històries dels carrers. Tinc un record molt maco de les fires de Nadal a la Catedral, és la cita perfecta amb ella”.
Quan li preguntem per la millor i la pitjor cita que ha viscut a la ciutat, en recorda una de què va haver de sortir cames ajudeu-me: “Tinc un record en un bar amb un noi que era tan cutre… Teníem una mala conversa i em va fer molta mandra, així que vaig escriure a una amiga perquè em vingués a buscar”. És una cosa que assegura que s’ha de fer quan et trobes en situacions d’aquest tipus. Però, més enllà de l’anècdota, també ha tingut bones cites i en recorda una especialment: “Al parc de la Sagrada Família, de nit, quan ja no hi havia turistes. […] És fort perquè és molt de guiri“, confessa entre riures.
“Fan falta parcs i el turisme s’ha de regular ja, no podem més.”
Una de les passions amagades de la cantant és l’arquitectura. Això fa que el seu pla perfecte, especialment quan venen amics de fora, sigui passejar per Barcelona. Precisament, la Sagrada Família és un dels seus imprescindibles: “La Sagrada Família sempre, perquè, amor, això és el nostre imperi romà. M’agraden molt els passejos que tenen relació amb l’arquitectura, perquè és una ciutat amb molta joia arquitectònica. I els parcs, els pocs que tenim bonics, perquè fan falta parcs. S’ha de dir“.
Qui coneix la cantant o l’ha vist en directe sap que si hi ha una cosa que la caracteritza és el seu esperit crític. Per això no sorprèn que en preguntar-li què canviaria de la ciutat salta sense necessitat de pensar-s’ho: “El turisme. S’ha de regular això, amors, s’ha de regular ja. No podem més”.
Sants, el barri amb més puresa
Fa molts anys que Lahoz viu a Gràcia, un barri que “tot i que està cada vegada més ple d’expats i mogudes que no m’agraden gens, encara té molta comunitat”, diu. Com a bona enamorada de la ciutat, destacar només un barri se li complica. “Cadascun té la seva cosa: el Poble Sec té una comunitat molt especial, però Sants potser és el que té més puresa. Barris com el Clot, Sants, la Sagrera o Sant Martí, m’agraden moltíssim! És que m’agrada tot Barcelona”, conclou.
Com a artista s’ha plantejat moltes vegades marxar a viure fora. “A Madrid els músics tenim molta xarxa. Però arriba sempre la primavera i els raigs de llum a Barcelona són molt especials. El cel, els carrers, no sé com dir-t’ho però m’atrapen. I arriba Sant Jordi i… no sé! És una ciutat meravellosa, no té comparació”. Creu que la trobaria massa a faltar si en marxés.
Si hi ha un lloc on sempre torna són les Sagrades Tannines, l’espai on tenim la conversa. “És casa meva, on celebro els aniversaris i on sempre faig un concert íntim i secret a final d’any“. De fet, és on va començar a cantar amb el projecte De La Carmela, al costat del músic Daniel Felices que encara l’acompanya quan actuen en format acústic. I un detall final: diu que hi preparen les millors gildes.
La millor gastronomia és a Barcelona
Entén que Barcelona no seria Barcelona, “sense les coses bones i les coses dolentes. Sense els seus modernets de pacotilla i sense els seus moderns de veritat. Barcelona és Barcelona per la diversitat, perquè és eclèctica, perquè s’hi menja brutal. La millor gastronomia és a Barcelona i aquí no discuteixo, s’ha acabat. Cas tancat!”.
“A mi m’agrada menjar: els bons bars on demanes una tapa meravellosa, una bona canya o un bon vi, això m’agrada moltíssim. Uns torreznos, unes bones braves, una xistorra, per què no? M’agrada un Cal Boter per anar a fer un bon menú”. Cariñanos, Casa Lopez o les ja esmentades Sagrades Tannines tampoc no falten a la seva llista de recomanacions.
“Si us plau, lluitem perquè no es perdi més Barcelona.”
Per acabar, defineix Barcelona com el petricor: “Aquesta olor de pluja que em causa un amor i una dolçor espectaculars i em porta a la infantesa, i que és una cosa molt única, perquè no sempre passa. Barcelona és una ciutat molt genuïna, que quan viatges la trobes molt a faltar. És meravellosa, no es pot perdre. Si us plau, lluitem perquè no es perdi més Barcelona“, conclou.
