compartir
La via Laietana de Barcelona, amb la seva arquitectura imponent i el seu passat convuls, té més en comú amb el Chicago dels anys vint del que ens podríem imaginar. Les dues ciutats van viure una transformació radical que va marcar el seu paisatge urbà i social per sempre.
El 10 de març de 1908, el rei Alfons XIII va iniciar simbòlicament les obres de la via Laietana, conegudes com La Reforma. El projecte, batejat inicialment com a Gran Via A, pretenia connectar l’Eixample amb el port, modernitzar la ciutat i crear una gran avinguda de 20 metres d’amplada.
Dues reformes integrals amb ferida social
Per fer-ho, es van enderrocar 2.199 edificis, es van desallotjar 10.000 persones i es van fer desaparèixer 85 carrers medievals. El barri de la Ribera, Sant Pere i Santa Caterina van perdre places, palaus, convents i edificis gremials. Aquesta destrucció recorda les grans operacions urbanes de Chicago, on barris sencers van ser transformats per donar pas a gratacels, avingudes i infraestructures modernes.
La reforma de la via Laietana no va ser només urbanística: va ser una ferida social. Els veïns desallotjats no van rebre cap compensació, i molts van acabar en barris perifèrics. Aquesta expulsió va ser un dels detonants de la Setmana Tràgica de 1909, on les barricades es van aixecar amb les runes de les obres. A Chicago, les tensions socials també van créixer amb la segregació, la pobresa i la resistència obrera. Ambdues ciutats van pagar un preu alt per la modernització.
Arquitectura monumental
La via Laietana es va convertir en un centre institucional i financer, amb edificis d’estil neogòtic com el Casal de l’Estalvi, antiga seu de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis (Enric Sagnier), art-déco com l’Edifici de la Companyia Espanyola d’Assegurances (Antoni Puig Gairalt) i noucentista com l’Edifici de Sindicats, antiga seu de la Caixa Mútua Popular, que evoquen l’estètica del Chicago dels anys vint. Bancs, asseguradores i col·legis professionals van ocupar les noves construccions, que donaven a la zona un aire de ciutat moderna i poderosa. Com a Chicago, l’arquitectura és funcional però també és simbòlica: una expressió d’ambició, control i modernitat. El Col·legi d’Enginyers Industrials o la Casa Artur Suqué són exemples d’aquesta monumentalitat.
L’edifici de Correus, un plató de cine
L’edifici de Correus de la via Laietana el va construir l’any 1928 els arquitectes Josep Goday i Jaume Torres. Està catalogat com a bé d’interès cultural i destaca per la seva connexió amb un edifici annex situat a la part del darrere, mitjançant un pont elevat. Actualment, el Consorci de la Zona Franca té previst rehabilitar-lo per convertir-lo en un centre d’innovació digital. El projecte contempla mantenir una oficina de Correus i habilitar un espai per a activitats veïnals. Tot i això, les obres estan aturades per falta d’acord en la compra de l’edifici, que encara és propietat de Correus. Inicialment es preveia que estigués enllestit el 2026, però el calendari ara és incert.
L’edifici de Correus de Barcelona ha estat transformat en diversos escenaris cinematogràfics de grans produccions gràcies a la seva arquitectura versàtil d’estètica institucional, històrica i urbana. En el film Body armour, l’edifici es converteix en un jutjat de Nova York i en el thriller Grand piano esdevé un teatre, precisament de Chicago. I si parlem de produccions espanyoles, a Mar adentro i Tres metros sobre el cielo s’hi recrea un tribunal.
Per tot plegat , passejar per la via Laietana és com entrar en una pel·lícula de gàngsters, amb banda sonora de jazz i galeries subterrànies que recorden una atmosfera noir, com la del Chicago dels anys vint amb Al Capone de protagonista.
