Escarxofar-se no seria precisament un verb d’acció.
Ens trobem davant d’un d’aquells verbs necessaris quan volem endinsar-nos en la comoditat, en la mandra, en el descans merescut i carallot. Aquell que explica la conquesta del sofà de qui se sent plenament en el dret de reposar.
Fins aquí, tot clar, però si ens fixem bé en la paraula hi podem destriar el mot carxofa i això sí que ens resulta un misteri.
Què hi té a veure el mot carxofa?
Doncs, en realitat, hi té molt a veure perquè carxofa —en concret la variant escarxofa— és dins la paraula escarxofar-se. Però… què hi té a veure aquest vegetal amb posar-se còmode al sofà? I aquí comença una petita aventura…
Ens expliquem. El lingüista Joan Coromines relaciona carxofar-se amb el fet d’amagar-se o arrecerar-se com el cor de la carxofa entre les fulles:
“”Afincar-se un dins ca-seva, no anar pel mig, amagar-se com el bessó de la carxofa dins tantes de pells i fulles” ”
Aquí hem d’entendre bessó com el cor de la carxofa, la part interior més tendra de la flor del carxofer.
Aquesta primera interpretació que fa Coromines ens pot xocar una mica amb la idea que tenim d’escarxofar-se, en què ens apareix una imatge d’algú ben ample al sofà.
Un cor al sofà
El mateix Coromines, però, recull que en català oriental, el verb escarxofar-se vol dir el mateix que arrepapar-se, és a dir ‘Seure amb tota comoditat, repenjant-hi esquena i braços’:
“”cat. Or. Escarxofar-se ‘arrepapar-se’: “sa mare el va anar a buscar mentre la seva dona s’estava escarxofada al llit” ”
Això mateix és el que actualment recullen ara, ras i curt, els nostres diccionaris: “Posar-se ben ample en el seient amb tota comoditat”. En realitat, còmodes, protegits i tranquils, com el cor d’una carxofa entre les seves fulles.
Escarxofar-se ha estat la setena paraula escollida pel programa Catakrac, de betevé, per preguntar a la mainada què creuen que vol dir. Descobreix les seves respostes enginyoses, aquí!
