Barcelona, editat per Cap de Brot, és un recull d’articles de premsa de Prudenci Bertrana (Tordera, 1867- Barcelona, 1941) seleccionats per la curadora Judit Pujol Prat, estudiosa de l’obra de l’escriptor gironí. Del primer, ‘Primera impressió’ (1912), al darrer, ‘Intents de ruralització’ (1936), hi ha més de 20 anys de diferència. “Volíem, a més de ressaltar la figura de Bertrana, donar a conèixer el seu vessant de periodista, força desconegut”, argumenta Judit Pujol.
“Molt sovint se’l considera un escriptor de províncies però va viure gairebé 30 anys a Barcelona i, tot i que va viure una època de fracassos i èxits personals i professionals, va escriure a les principals capçaleres de la ciutat des que es va iniciar a l’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia“, afegeix. Tanmateix admet: “Va tenir reconeixements com el Premi Creixells, però se sentia arraconat pel noucentisme. No va saber veure que havien desplaçat els modernistes”.
Articles d’humorisme àcid
Els retrats literaris que Prudenci Bertrana fa de Barcelona no són precisament benvolents. Són plens d’humorisme àcid i traspuen el desencís d’un filòsof rural mordaç. “A Girona tenia la natura molt a prop. A Barcelona se sentirà una mica com un caçador caçat”. Articles com ‘La pols’ palesen la seva incapacitat d’habituar-se al fet de viure a Barcelona. “Es queixava molt de la Barcelona pensada per als forasters i de com malvivia la gent que realment aixecava la ciutat”, detalla Judit Pujol en un comentari que podria ressonar a molts actualment.
La seva obra va trobar l’oposició de bona part de la intel·lectualitat del moment. “No és tant la dualitat camp-ciutat, sinó la mentalitat industrial i capitalista versus mentalitat preindustrial i artesanal”, diu un paràgraf del pròleg de Barcelona, que signa també la curadora.
Prudenci Bertrana va ser pintor, escriptor i periodista. La seva primera novel·la va ser Violeta (1899), a la qual van seguir la molt popular Josafat (1906), Proses bàrbares (1911), Jo, memòries d’un metge filòsof i la trilogia Entre la terra i els núvols (1931-1933-1948). Amb la seva filla Aurora Bertrana va escriure a quatre mans L’illa perduda (1935).
