L’actor i comunicador Nil Martín proposa al betevé directe tres obres en teatres de proximitat i una producció de gran format, L’herència, tot convidant el seu director, Josep Maria Mestres. Les tres propostes de petit format són Céspedes a Sherwood, Breu visita a la gola del llop i Mata’m psicosi.
Martín ha començat la secció recomanant Céspedes a Sherwood (o l’estrany fenomen dels alienígenes que es colen al teu casament), una comèdia de la companyia La Saura, amb direcció de la també autora Maria Rebugent. Es pot veure fins al 9 de març, al Teatre Eòlia. Una peça de ciència-ficció (o no) sobre la manipulació de l’opinió pública. Davant l’existència d’alienígenes infiltrats en la nostra societat, el poder activa la síndrome de Sherwood, una estratègia per generar un clima que justifiqui la violència policial.
Comèdia amb música en directe
A El Maldà, fins al 16 de març es representa Breu visita a la gola del llop. En una sala de joc té lloc un bingo durant el qual comencen a passar coses estranyes, coincidint amb la recent mort d’una clienta molt habitual. Una comèdia amb música en directe del col·lectiu Desasosiego, que ja va obtenir cert èxit amb Un segundo bajo la arena.
I de la comèdia al monòleg poètic Mata’m psicosi Està basat en un text de Dolors Miquel, i el defensa l’actriu Alba Pujol a la Fundació Joan Brossa – Centre de les Arts Lliures fins al 9 de març. Una peça sobre les violències del sistema capitalista amb estètica freda i colpidora. “És un muntatge que exigeix estar concentrat”, prescriu Martín.
L’herència, una experiència teatral
En la segona part de la secció Nil Martín ha donat la paraula a Josep Maria Mestres, director de L’herència, “el gran espectacle d’aquesta temporada”, segons Martín. I és que es tracta d’un muntatge de sis hores (o de dues sessions de 3) que, en paraules de Mestres, “demana molt al públic, però també li dona molt al tema emocional”.
Aquest text del nord-americà Matthew López aborda els estralls de la sida a finals dels anys 80. Escenifica la vida d’un grup d’amics que participen en un taller d’escriptura i volen parlar de les seves experiències de dolor, de pèrdua d’amics i amants. “Explica tot un ventall de maneres de viure l’homosexualitat, però va molt més enllà. Parla de la importància de pertànyer a un col·lectiu de gent propera, de preocupar-te d’aquells que fan el viatge vital amb tu“, detalla el director escènic.
El text està inspirat en la novel·la Howards End d’E. M. Forster, de la qual imita fins i tot l’estructura —el mateix Forster és un personatge de l’obra. “L’herència té voluntat d’explicar una cosmogonia, interconnectant generacions, ètnies, identitats sexuals i classes socials”, afirma Mestres. El muntatge roman en cartell al Teatre Lliure de Montjuïc fins al 16 de març.
