El públic del vell roquer que no mor mai, com resava el títol d'una cançó de Miguel Ríos, ha respost amb fidelitat. El granadí no diu un adéu definitiu als escenaris de la ciutat perquè haurà de tornar el dijous 25 de novembre i donar una oportunitat als qui anit es van quedar sense entrada. "Va ser el primer concert al qual vaig anar, l'any 80 o 81", "Ha estat el pare del rock espanyol, sense cap dubte, i penso que molta música de la que hi ha ara li ha d'agrair molt a allò que ha fet Miguel Ríos". "Crec que és millor retirar-se a dalt que no acabar a baix de tot, sense poder ni tocar." Sí és veritat que ho deixa és realment una retirada a temps. Per aspecte físic Miguel Rios sembla un roquer amb corda per estona, capaç d'aguantar un directe generós, però la veu ja no és la que havia estat. Generosa és en tot cas l'actitud d'algú que reconeix que és hora de cedir el mercat als més joves. I generosa per cert, la rebuda d'un públic granadet comportant-se com el més adolescent amb el consabut 'Bienvenidos' A Rios li hauria agradat cantar més temes de la seva darrera etapa, escorada cap al jazz i el blues. Però conscient que un comiat ha de ser exhaustiu va regalar una completíssima recopilació d'èxits, com 'Mueve tus caderas' , 'Sábado noche', 'El blues del autobús', o ja a la traca final 'Himno a la alegría'.

La gira, que va començar a la seva Granada natal, porta per títol ‘Rock hasta el final’. Amb 66 anys i 50 en aquest negoci, Miguel Ríos repassa totes les etapes de la seva trajectòria en un directe de dues hores i mitja. Per cert que n’oferirà un segon a finals de mes perquè ahir les entrades estaven exhaurides.