compartir
L’actriu Emma Vilarasau ha estat l’encarregada de llegir el pregó que dona el tret de sortida a la programació de les Festes de la Mercè 2025. L’acte s’ha celebrat aquest dimarts, a les 19 h, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Vilarasau ha manifestat sentir-se “profundament honorada” per haver estat escollida pregonera de la Festa Major de Barcelona. La crisi de l’habitatge, l’impacte del turisme, l’ús del català i la guerra de Gaza són els principals temes d’actualitat als quals ha fet referència en el seu discurs.
Escolta aquí el pregó sencer d’Emma Vilarasau:
“És impossible pagar un pis a Gràcia”
Sobre el preu del lloguer ha dit que, per exemple, “és impossible pagar un pis a Gràcia amb un sou d’actor”. També que “l’inici de la decadència per a una ciutat és quan perd la seva gent”. Ha encoratjat, a més, els veïns a reivindicar la ciutat enfront dels turistes: “No permeteu que us amarguin o us desplacin, ocupeu la ciutat i gaudiu-la”.
Protagonista d’una de les sèries televisives de més èxit a Catalunya, Nissaga de poder, ha destacat la feina feta des d’aquest tipus de produccions en la lluita per la llengua. “Si la gent sabés el que ha costat mantenir el català potser ens ajudaria una mica més”, ha sentenciat.
L’actriu ha aprofitat l’altaveu del pregó per fer una crida a la participació en la nova manifestació en suport del poble palestí d’aquest 4 d’octubre a Barcelona. En aquest sentit, ha desitjat que “d’una vegada per totes es duguin a terme sancions i embargaments a Israel i es deixi de negociar amb un estat genocida”.
Homenatge a sales, referents del teatre i objectius de futur
Filla de Sant Cugat del Vallès, Emma Vilarasau va aterrar a Barcelona com a estudiant de l’Institut del Teatre i va viure a la ciutat als anys 80. En el seu discurs, l’actriu ha recordat també la primera manifestació feminista després del franquisme i ha homenatjat les sales i les persones amb què ha tingut més vinculació al llarg de la seva carrera professional.
Ha citat teatres com La Villarroel, el Grec, el Romea, el Mercat de les Flors i el Lliure, on, ha recordat, va debutar al 83 quan “el destí o la sort” van jugar a favor seu i va entrar a formar part del repartiment de L’hèroe. Ha volgut, també, tenir un record per a referents del teatre català desapareguts com Anna Lizaran —”una gran actriu de qui vaig tenir la sort immensa d’aprendre al seu costat”— i Fabià Puigserver, que la va deixar “òrfena” teatralment parlant.
Pel que fa al futur, ha advertit que el sector “ha d’aconseguir reflectir als escenaris la multiculturalitat que es viu als carrers, renovar el públic i internacionalitzar el nostre teatre”. També que s’ha d’invertir més en cultura i apostar per les sales petites: “Són importants per mantenir la salut del teatre d’una ciutat, és on es pot experimentar, arriscar, i on els actors i directors joves poden començar la seva trajectòria”.
40 anys de trajectòria a la televisió, el teatre i el cinema
L’actriu santcugatenca es troba en un moment àlgid de la seva llarga trajectòria professional, després de protagonitzar la pel·lícula Casa en flames, de Dani de la Orden, amb la qual ha obtingut nombrosos reconeixements, entre els quals el Gaudí i el Feroz a millor actriu, i també una nominació als Goya.
La trajectòria de Vilarasau inclou més d’una cinquantena d’interpretacions des del 1982. El salt a la fama va ser gràcies a la televisió amb sèries com Secrets de família, Nissaga de poder, Majoria absoluta i Ventdelplà, però també ha triomfat al teatre amb obres com La flauta màgica i Les noces de Fígaro, i al cinema, en què ha treballat en pel·lícules com Els sense nom i Para que no me olvides.
Rebuig de Collboni “al genocidi de Gaza”
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha encetat l’acte amb un breu discurs en què ha declarat que les Festes de la Mercè són un acte d’amor envers la ciutadania, la cultura i la diversitat, una festa “sota els plecs de la qual bateguen els valors de Barcelona: convivència, diversitat i solidaritat”, raó per la qual ha aprofitat per verbalitzar un rebuig al genocidi de Gaza. “Gaza crema i Barcelona plora. I actua, recuperant aquell Districte 11 que va ser Sarajevo i acollint ara totes les ciutats palestines que pateixen el genocidi”.
En el seu discurs s’ha referit també a Manchester, ciutat convidada, una ciutat amb la qual Barcelona comparteix un passat industrial, obrer i de reivindicació, amb reptes comuns com el de fer que l’habitatge sigui accessible per als més joves per tal que no hagin de marxar dels seus barris, una ciutat que, ha afirmat, “oferirà un dels desembarcaments culturals més importants que hi ha hagut en la història de les Festes de la Mercè”.
I després del pregó… el Toc d’inici
Una vegada finalitzat el pregó, ha començat el Toc d’inici de la Mercè a la plaça de Sant Jaume. El ball, al voltant de les 20 h, és el ritual d’inici de les festes que protagonitzen cada any els gegants i el bestiari de la ciutat. Els Gegants de la Ciutat, del Pi i de Santa Maria del Mar han encapçalat la comitiva, en la qual també hi ha l’Àliga, el Lleó, la Mulassa, la Víbria i el Drac, els trabucaires i els diables, entre d’altres.
Què vols saber de les Festes de la Mercè 2025?
- Programa complet de les Festes de la Mercè 2025
- Toc d’inici de la Mercè 2025: on veure’l?
- Concerts de la Mercè 2025: totes les propostes als diferents escenaris de Barcelona
- Portes obertes per la Mercè 2025 a Barcelona
- Piromusical de la Mercè 2025 a Barcelona i focs artificials a la platja
- Quan i on veure el concert de Figa Flawas, Ginestà, Doctor Prats i The Tyets per la Mercè 2025?
- Mercè Arts de Carrer 2025 i cultura popular a les Festes de la Mercè
- Castellers per la Mercè 2025
- Activitats infantils per les Festes de la Mercè 2025
