Pol Guasch: “El llibre s’estructura a partir del suïcidi, però està ple de vitalitat”

L’última novel·la de Pol Guasch (Tarragona, 1997) ens convida a abraçar un dolor universal, el de la mort d’un ésser estimat; en el seu cas, el suïcidi del seu pare, ara fa 10 anys, quan en tenia 44. L’autor s’ajuda de la vida d’altres escriptors que també van escollir el suïcidi i de les seves notes finals, i amb tots aquests finals va trobar un principi: un llibre “ple de llum, ple de vitalitat, de ganes de viure”, ha assegurat l’autor a La brama.

Amb només 24 anys va irrompre en les lletres catalanes amb una veu pròpia, marcada per una prosa que deixa entreveure la sensibilitat d’un poeta; de fet, ha escrit dos poemaris. En les seves dues primeres novel·les, la intimitat i el desig esdevenen un refugi fràgil enmig de mons devastats; ara canvia la ficció per l’autobiografia. “La diferència amb els altres llibres és que la matèria és pròpia i viscuda, una història viscuda, però he pogut escriure gràcies als aprenentatges dels dos primers llibres”.

“Del meu pare vaig aprendre la soledat, la melancolia, l’escriptura”

El llibre Relíquia explora l’herència dels nostres pares, però va més enllà de la biologia i de la sang que ens corre per les venes; sobretot, tracta de l’herència social. Per Pol Guasch, tenim “el poder d’escollir amb quina herència ens quedem dels nostres pares: en el meu cas, del meu pare vaig aprendre la soledat, la melancolia, l’escriptura”.

Relíquia va ser imprès tres mesos abans de publicar-se i escrit tres anys abans: “Quan escrius vas endavant sense mirar enrere i quan l’acabes apareix la pregunta de si l’hauries de publicar o mostrar. Parles de la teva pròpia vida, però un cop ho escrius ho estàs transformant. El lector creu que accedeix a la teva intimitat, però en realitat no és ben bé la meva intimitat; hi ha un pacte amb el lector.”

Guasch recorda frases d’escriptores que l’han inspirat, com Vivian Gornick, que diu: “No escric sobre la meva pròpia vida, jo escric per utilitzar la meva vida”, i Annie Ernaux, que també afirma que “per viure les coses les has d’escriure”.

“Abans que escriptors som lectors”

Relíquia és un llibre en què apareix la faceta de lector de Guasch, perquè l’autor recopila les notes de comiat d’escriptors que es van suïcidar. “Abans que escriptors som lectors. Escric pensant quan intento reconstruir la vida del meu pare i tinc molt pocs documents per reconstruir la seva figura. Totes les poetes i el que van escriure m’ajuden a comprendre la meva vida: la meva història l’entenc gràcies als altres”.

El 28 de gener va presentar Relíquia al CCCB. La gent va acabar dempeus aplaudint i es va formar una fila per signar el llibre. “He trobat un públic lector i és bonic quan comences a girar el cap i veus coses darrere teu: hi havia lectors que conec d’altres anys. La literatura és una forma de construir comunitat”.