L’antropòleg i escriptor Xavier Theros és l’autor de ‘Vida i miracles de la plaça Reial’. Tot i ser un dels espais més coneguts i visitats de la ciutat, la plaça Reial no disposa de gaires llibres. L’autor fa un repàs històric que explica què hi havia en aquesta plaça abans de construir-la, com es va fer, així com les diferents etapes per les quals ha passat aquest espai al llarg de gairebé dos segles de vida.

Encàrrec dels Amics i Comerciants de la plaça Reial

La publicació arrenca amb el naixement de la plaça, el 1848, i va fins al 2018. El text està ple d’il·lustracions i fotografies, algunes de les quals inèdites cedides per particulars i establiments emblemàtics de la plaça. També hi ha testimonis en primera persona de veïns de la zona. El llibre va sorgir per encàrrec de l’entitat Amics i Comerciants de la Plaça Reial, que vol reivindicar aquest espai. El llibre culmina els actes que han organitzat per celebrar els 20 anys de vida de l’entitat. L’obra també ha tingut el suport de la Fundació Setba, de l’Ajuntament de Barcelona i d’Albertí Editors.

Una cronologia de 170 anys de vida

La plaça Reial va néixer on abans hi havia un bordell medieval. Amb els anys i una vegada construïda la plaça era el lloc escollit pels senyors que sortien del Liceu. Aquesta i altres curiositats de la plaça Reial és el que es recull en el llibre d’en Xavier Theros, que fa un relat des dels inicis de l’espai i fins al 2018. “La plaça respon a un model de construcció i d’espai molt burgés, és la imatge que volia projectar la burgesia barcelonina abans de traslladar-se a l’Eixample”.

Theros explica que la plaça Reial ha tingut alts i baixos en quant a l’ús. “Ha passat per moments de molta activitat i d’altres en què acostar-s’hi no era recomanable. La proximitat amb el Raval feia que aquesta plaça sempre hagi tingut un ambient especial, des del primer moment en què es va construir ja van començar a aparèixer captaires, lladres, pispes, prostitució”.

Una plaça amb moltes cares

La plaça Reial es pot considerar, segons Theros, un bon termòstat del que passava i  passa a la ciutat. A més, també era un lloc en què les fronteres socials eren imperceptibles. “La separació entre el món burgés i el món marginal que hi havia a l’altre costat de la Rambla era tan estreta que la plaça, depenent del dia, tenia un ambient o un altre. No era el mateix la plaça dels matins, que s’omplia de dides i de soldats que buscaven parella’, que l’ambient que hi havia a les nits”.

El ressorgiment com a espai social

L’autor repassa l’evolució d’aquesta plaça al llarg de dos segles de vida i també els esdeveniments que han marcat la seva utilització per part dels barcelonins. Theros assegura que en la dècada dels 80 la plaça s’havia convertit en el lloc on el tràfic i consum de droga eren habituals.

Tot i això, ara, segons Theros, són bons moments per a la plaça Reial. La feina que fan les entitats i comerciants de la zona omplint d’activitats l’espai, així com l’oferta gastronòmica i d’oci fan que “en les últimes generacions s’hagi donat una renovació de públic i d’activitats”.