Antoni Viladomat va convertir-se en un artista reconegut a Catalunya després de la Guerra de Successió. Va ser llavors quan va agafar el relleu de la generació de pintors que van morir durant el setge. Per tant, com que no tenia competència, va monopolitzar els encàrrecs de pintura civil i eclesiàstica de l’època. El pintor català va saber aprofitar els coneixements adquirits anteriorment a la cort de Carles II. La seva destresa en l’art del dibuix va ser una de les claus del seu èxit.
El taller de l’artista barceloní va esdevenir un espai on aprenents i artesans acudien a descobrir els secrets de l’art del dibuix. En una societat en la qual l’activitat artística era considerada una pràctica artesanal, ell va exercir sense el títol de mestre. Ho feia així perquè concebia l’art com una professió liberal i, d’aquesta manera, tampoc no havia de pagar impostos. Això li va causar molts problemes amb el Gremi de Pintors.
L’exposició, que també inclou dibuixos dels seus deixebles Manuel i Francesc Tramulles, es pot visitar fins al 2 de novembre al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
