Al fons del mar, a uns 15 metres i equipat amb el vestit de neoprè i els dipòsits d'oxigen. Així pinta l'Alfonso Cruz, un català que fa uns anys va deixar la feina per dedicar-se a la pintura subaquàtica. Ha fet creacions des d'una desena de llocs diferents, des de les illes Medes fins a indrets llunyans, com Cap Verd, Mèxic i Cuba. La pintura que s'utilitza és la de l'oli i la tela és especial, es cobreix de pintura de piscina, blava o negra, o paper impermeable. Per fer un quadre, l'artista pot arribar a estar dues hores sota l'aigua. ALFONSO CRUZ, pintor "Es un cóctel increíble de sensaciones porque, a las sensaciones ya de por sí del buceo, hay que sumar la sensación de que estas creando, estás pintando, estás aportando una vision del paisaje submarino, a la que se le añade las emociones que sientes." Ara part dels seus quadres es poden veure en una exposició del Museu Marítim que recull la història dels 150 anys de pintura subaquàtica. En total, 60 obres que repassen la trajectòria dels quatre autors més representatius d'aquest gènere pictòric. S'hi poden veure plasmats naufragis d'embarcacions, coves o corals. Es tracta d'un moviment artístic que va iniciar un austríac l'any 1865 i que cada dia té més adeptes. Un gènere, a més, que ha evolucionat amb els anys. Abans no s'utilitzava llum artificial perquè no n'hi havia que es pogués submergir, mentre que ara, la majoria baixen més metres i usen focus per tal de mostrar el color real del fons marí.

El Museu Marítim exposa una mostra de pintures subaquàtiques i fa un repàs dels 150 anys d’història de la tècnica de pintar sota l’aigua. S’hi poden veure una seixantena d’obres fetes pels quatre autors més representatius d’aquest gènere pictòric, entre els quals hi ha el català Alfonso Cruz.

Es considera que el primer pintor submarí va ser el baró Eugen Von Ransonnet-Villez, que l’any 1865 va fer la primera obra sota l’aigua a les costes de Ceilan (l’actual Sri Lanka). Tot i que per molts és un gènere pictòric desconegut, la pintura subaquàtica ha anat guanyant adeptes amb els anys. També hi han ajudat els canvis tecnològics. Si bé fa anys no s’usaven llums artificials perquè no n’hi havia que es poguessin submergir, ara la majoria de pintors baixen més metres i utilitzen focus permostrar el color real del fons marí.

L’exposició, que es pot visitar al Museu Marítim fins al 25 de setembre, recull una seixantena d’obres elaborades amb la tècnica de la pintura subaquàtica. Són pintures dels quatre artistes subaquàtics principals: l’austríac Eugen von Ransonnet-Villez, l’indi Zarh Pritchard, el francès André Laban  i el català Alfonso Cruz.

Cruz és un dels pocs artistes que es dediquen a la pintura submarina. Té més de dues dècades d’experiència amb aquesta tècnica. L’artista fa servir pintura a l’oli, ja que no es dissol amb aigua, però abans de submergir-se cal que apliqui una capa de material impermeable que permet que la pintura quedi fixada. Per fer un quadre pot arribar a estar dues hores sota l’aigua. Cruz considera la pintura subaquàtica com “un còctel increïble de sensacions”. I ho argumenta perquè barreja dos dels seus plaers: la pintura i el busseig. I tot plegat, amb un paisatge submarí que, segons Cruz, afegeix emocions a aquesta activitat.