compartir
Aquest mes de desembre, els quioscos i les llibreries de Barcelona van veure néixer una publicació centrada en el món de la cultura que fa especialment incís en les arts audiovisuals. Pickpocket es presenta com un espai de calma en un món, el dels mitjans de comunicació, esclau de la immediatesa i la urgència. N’hem parlat al betevé directe amb Marc Muñoz Ibáñez, cofundador i director de la revista.
Una revista a contracorrent
En uns temps en què tota la informació es digitalitza i en què la comunicació cultural tendeix cada cop més a la immediatesa, la urgència i la manca d’espai per a la reflexió, algunes revistes aposten per un model totalment contrari, com és el cas de Pickpocket. Com diuen a l’editorial que obre el primer número, volen ser “un petit oasi en un món segrestat per la urgència” i aposten per temes més atemporals en la seva edició en paper i deixen per al web la major part de la informació de veritable actualitat.
Així, tot i comptar amb noms com els de Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña, que darrerament han estrenat al cinema i a la televisió els seus darrers treballs, Pickpocket dedica el seu primer gran reportatge a repassar 50 títols fonamentals del cinema asiàtic de tots els temps. Tota una declaració d’intencions.
El disseny de Pickpocket
Una revista que té tant present la cultura audiovisual ha de tenir un disseny i un grafisme que entrin pels ulls. Més enllà de la referència del títol al setè art (Pickpocket és un dels títols més rellevants de la filmografia del francès Robert Bresson), la publicació ha cuidat especialment la imatge gràfica, amb la participació del dissenyador Enric Adell i de l’artista gràfic Jimmy Turrell. El resultat és una proposta carregada de color, amb una maquetació agosarada que defuig el classicisme d’altres publicacions culturals.
Amb punts de venda a Barcelona, Madrid, Saragossa i Sant Cugat, Pickpocket aspira a fidelitzar el seu públic lector a partir de diversos sistemes de subscripció i una aposta pel consum cultural reposat i la mirada de conjunt, que s’han convertit en els grans mantres de Marc Muñoz Ibáñez i de Francesc Guimerà, cofundador i assessor editorial del projecte.
