Ja està tot a punt al SAT! Sant Andreu Teatre per retre homenatge al pallasso més gran del segle XX. Nascut a Jaca el 1873, Marceline Orbés es va iniciar artísticament a Barcelona, però aviat va saltar als escenaris de Londres i Nova York, on es va convertir en un fenomen mundial i en un referent de l’ofici. Ara, la companyia La petita malumaluga reivindica la seva figura a Marceline, un muntatge que es pot veure dins del festival Grec en dues úniques funcions el 18 de juliol.
“Va obrir les portes a Charles Chaplin i Buster Keaton”
Tot i el seu èxit dins les arts escèniques, no va saber adaptar-se a l’arribada del cinema i va caure en l’oblit. “És un pallasso totalment desconegut, però en canvi va obrir les portes a Charles Chaplin i Buster Keaton”, explica el codirector de la peça, Albert Vilà.
La decadència que viu el personatge al final de la seva vida no és un obstacle per a una companyia habituada a entomar riscos en espectacles inclusius per a la primera infància. Les diferents capes de lectura del muntatge fan possible que arribi a públic de totes les edats, fins i tot als nadons d’entre 0 i 3 anys.
Un llenguatge que fuig de la infantilització
La petita malumaluga ha produït ja una desena d’espectacles que han girat per una trentena de països, amb èxits com Bitels per a nadons, My baby is a queen i La lluna en un pot. La clau del seu llenguatge consisteix a tractar la infància com un públic de primera, amb propostes contemporànies que barregen disciplines com la dansa, la música i el teatre, i que fugen de qualsevol tipus d’infantilització: “De la mateixa manera que hi ha restaurants que ofereixen el menú infantil, nosaltres creiem que tothom pot gaudir del mateix tipus de menú”.
En el cas de Marceline, l’escena està ocupada per un quartet de corda, una ballarina i una cantant d’òpera que dialoguen amb una escenografia de cadires i sabates. La interacció amb el públic, que seu a l’escenari a tocar dels intèrprets, és clau també en un muntatge que combina els trucs de clown i els efectes tecnològics per trencar la quarta paret.
