La Violeta de Gràcia torna a tenir un pessebre poc convencional. És el segon any que l’espai representa les escenes amb figures de Playmobil. Han doblat l’espai i també les cases i els personatges. L’autor és el Josep Maria Contel, que durant tot l’any busca i crea els diferents ambients per al pessebre. Es pot visitar de forma gratuïta fins al 20 de gener.
Els Playmobil permeten jugar amb les figures
Fa anys que el Josep Maria Contel es dedica als pessebres. Primer amb els més clàssics, fent diorames de la fugida d’Egipte, la cerca de posada o l’adoració dels Reis d’Orient. Fa quatre anys es va començar a interessar per les figures de Playmobil, que li obrien moltes possibilitats. “Si vas a comprar a Santa Llúcia, aquella figura no la pots manipular, aquí sí”, explica. Contel imagina allò que necessita per a l’escenografia de cada escena i cerca els objectes. Per exemple, una hamaca pot convertir-se en una xarxa de pescador. Amb imaginació i intercanviant funcions, dona vida al pessebre.
Vuit metres quadrats i 363 figures
Aquest any el pessebre de La Violeta de Gràcia ha doblat la mida: fa vuit metres quadrats i incorpora 363 figures entre personatges i animals. També les cases s’han duplicat i enguany en són 16. També s’han creat noves escenes i la caravana dels Reis d’Orient s’ha ampliat fins als dos metres de llarg, amb nou camells carregats de teles per les tendes.
Contel ha treballat tot l’any per fer més realistes els espais, ja que “les cases estan pintades, els vaixells estan pintats, tots els accessoris per dir-ho d’alguna manera: galledes, sacs, barrils, tot està pintat. Hi ha incorporacions noves com els bufadors de vidre o tot el poble mariner amb els vaixells, les cases”.
Es pot visitar fins al 20 de gener
Han estat tres dies de muntatge, però ara ja es pot visitar el pessebre a la primera planta de La Violeta de Gràcia fins al 20 de gener. Entre aquestes més de 350 figures es poden buscar personatges tradicionals com el caganer o un cranc amagat entre el verd. També la part clàssica, tot i que amb interpretació. El naixement de Contel no aposta per l’adoració, sinó per la naturalitat de l’escena.
