La versió d''Un enemic del poble' de Miguel del Arco comença amb un breu fragment musical. N'hi ha algun més al llarg de l'obra, que dóna veu a la ciutadania de la població on se situa el conflicte. L'origen del problema és un aqüífer, omnipresent en l'escenografia. Les aigües del balneari, principal font de riquesa del lloc, estan contaminades. El doctor del centre ho descobreix i ho vol fer públic, però aviat se li oposen els poders fàctics i el polític, que encarna el seu germà, l'alcalde. Basant-se en una adaptació prèvia de Juan Mayorga, Miguel del Arco ha forçat el ritme dels diàlegs i ha fet una ferma aposta per traslladar el drama als nostres dies, amb la clara convicció que es tracta del text d'Ibsen més intemporal. MIGUEL DEL ARCO, director escènic "Todo este tiempo que hemos estado tan absolutamente inmersos en el montaje, me compraba los periódicos por la montaña y decía: 'El enemigo del pueblo'." Fa cinc anys, la versió de Juan Mayorga ja es va poder veure en una ambiciosa producció madrilenya. Igual d'ambiciosa és la del Lliure, que compta amb un elenc inusualment extens en els temps que corren. Fins a 15 actors, entre els quals Pere Arquillué, Roger Casamajor, Pablo Derqui o Mònica López.
