Pere Arquillué i Joan Carreras havien fet plegats una lectura dramatitzada de ‘Protesta’, la tercera part del tríptic de Václav Havel. Ara, un com a director i l’altre com a actor, tornen a l’intel·lectual que va ser el primer president de la República Txeca amb les altres dues peces del tríptic: ‘Audiència’ i ‘Vernissatge’. Václav Havel tenia com a referents alguns dels grans autors del teatre de l’absurd, i això es fa palès en les dues peces satíriques que ha dirigit Pere Arquillué. El nexe comú de les dues és el personatge de Ferdinand Vanek, un escriptor silenciat que sobreviu treballant en una fàbrica de cervesa. A ‘Audiència’ se’l requereix al despatx de l’empresari, a qui han encarregat espiar-lo. L’empresari que està força begut, li comunica que té ordres d’espiar-lo i d’enviar informes periòdicament. Acaba proposant que sigui el mateix Vanek qui els escrigui.
‘Vernissatge’
El personatge de Vanek sempre calla i escolta, conscient que, com a dissident, només pot mantenir-se fidel a si mateix en el silenci. La comicitat i l’absurd de les escenes arriben sempre de tercers. A ‘Vernissatge’ és un matrimoni amic que fa ostentació de les comoditats i petits luxes dels quals gaudeixen aquells que no contradiuen el poder. En aquesta segona peça el director ha tibat encara més la corda de l’exageració i l’absurd, amb moments hilarants.
